La ‘rave’ flamenca del Niño de Elche polititza el Sónar
El festival tanca la 22a edició amb gairebé 119.000 visitants
BarcelonaEl Sónar 2015 s’ha tancat aquest dissabte amb 118.473 visitants, uns deu mil més que l’any passat, segons dades facilitades per la direcció del festival. L’increment de públic correspon al Sónar de Nit, per on han passat 69.876 persones, gairebé 13.000 més que l’any passat, mentre que el Sónar de Dia ha rebut 48.597 espectadors, uns tres mil menys que al 2014. Aquest públic diürn va viure ahir una jornada dominada pel diàleg entre so i imatge, però també entre tradició i modernitat.
Un exemple del primer cas és el que van oferir ahir al Complex els finlandesos Jimi Tenor i Jori Hulkkonen. Van presentar la pel·lícula Nuntius, un migmetratge que convoca amb voluntat naïf elements de la ciència-ficció de Metròpolis i Solaris, però també enquadraments expressionistes i alguna broma a propòsit de la partida d’escacs d’ El setè segell de Bergman. L’argument del film és ben prim: en un món en blanc i negre falta terra per fer germinar plantes, i envien un tal Mr. Normal a buscar-ne de fèrtil en un món en color. El que el públic podia veure a l’auditori del Complex era la projecció de la pel·lícula en una pantalla i els dos músics en un lateral de l’escenari executant una banda sonora abstracta que incidia potser massa i tot en les imatges.
La Verge del Rocío i Ada Colau
Més suc va tenir RaVerdial, el diàleg que van escenificar Los Voluble i el Niño de Elche entre els verdiales ancestrals malaguenys i les raves. De fet, el treball dels germans Pedro i Benito Jiménez (vinculats al festival sevillà Zemos98) i el cantaor Francisco Contreras, acompanyats de Pablo Peña (del grup Pony Bravo) i el guitarrista Raúl Cantizano, busca les connexions entre dues manifestacions populars l’origen de les quals està fora de les celebracions regulades pel poder. A efectes pràctics, però, és molt més que una trobada estètica, perquè té una intenció política explícita que va més enllà de la banda sonora de la indignació.
En un auditori del Complex ple, la rave flamenca va provocar tot un incendi. Els ritmes electrònics i els patrons flamencs van anar confluint mentre la pantalla projectava imatges amb un missatge que calia buscar tant en els textos com en el muntatge. Ja al principi, una declaració d’intencions, quan va dedicar el concert a Guillermo Zapata, regidor d’Ahora Madrid. Alhora, textos com “Torneu-nos el present” i contra el masclisme, els desnonaments i la tanca de Melilla. El muntatge paral·lel entre filmacions de verdiales i de raves va servir per establir el context social en què, com va cantar el Niño de Elche, “ el ravero está en busca de la fiesta, pero no son fiestas ”. I a mesura que avançava el concert, més i més poderosa era la impugnació a la Transició i tot el que ha vingut després: “Ni tan lliure ni tan divertit”. La maquinària musical reforçava (i es reforçava amb) imatges que tant posaven en paral·lel la multitud que vol enlairar la Verge del Rocío com la que va aclamar Ada Colau a la plaça Sant Jaume. Tampoc no hi va faltar una crida llibertària: “Ni un sol pastor, ni un sol ramat”. I, tractant-se d’una reivindicació de la festa, també va haver-hi un fandango-rave sobre la necessitat d’una mica de verí per produir somnis agradables, mentre la pantalla projectava la imatge d’un smiley. L’ovació final va servir per constatar la necessitat de discursos musicals que interpel·lin políticament el públic.
La imatge d’Ada Colau va tornar a aparèixer, però amb samarreta de la PAH, a les projeccions del concert de la nord-americana Holly Herndon, que va brillar amb el seu collage electrònic, avantguarda també amb intenció política. En canvi, no hi va haver referents externs en la foscor del Hall, on el finlandès Mika Vainio, tocat amb elegant barret gris, va subministrar subgreus sense misericòrdia i on el britànic Evian Christ va mostrar la contundència tèrbola del seu nou espectacle amb un disseny de llums gairebé totalitari.
Segueix l’expansió internacional
Que el Sónar té un caràcter internacional ho diuen les xifres: un 56% del públic del 2015 han vingut de fora de l’Estat, i les entrades s’han venut a 104 països. A més, l’expansió fora de Barcelona continua. A les edicions del Sónar de São Paulo, Buenos Aires, Estocolm, Copenhaguen i Reykjavik s’hi sumaran al desembre Santiago de Xile i Bogotà. Precisament al de la capital colombiana hi actuaran Bomba Estéreo, que ahir van protagonitzar un dels concerts més multitudinaris del Village. El grup de la colombiana Liliana Sánchez, que ja van passar pel Sónar el 2010, incorporen en un context electro els ritmes de la champeta, un estil sorgit en zones marginades. El seu directe va anar precedit d’una consistent i eufòrica sessió del britànic Swindle, que va posar el públic en una situació d’entusiasme que es va multiplicar amb l’ electropical de Bomba Estéreo. Liliana Sánchez va conduir el xou demanant constantment la implicació del públic, que li va respondre ballant sense fre.
