Nit de doblets, talons i bales de fogueig

BarcelonaRaúl Arévalo havia deixat de fumar, però després de la gala dels Goya no prometia res. No només es va endur el primer premi de la nit, el de millor director novell, que estava cantat, sinó també l'últim, el ferro gros de millor pel·lícula, pel 'thriller' sec, brut i venjatiu de 'Tarde para la ira'.

'Tarde para la ira' i 'Un monstre em ve a veure' triomfen als GoyaEl doblet de Raúl Arévalo

"Sempre he volgut ser director, canalitzar el meu cantó fosc", deia ja de matinada l'actor. Arévalo ha trigat nou anys a dirigir el seu primer film, amb un pressupost ajustat de 2 milions, i ara només espera que el premi li permeti "avançar en el següent i no haver d'esperar tant". És la quarta vegada que una 'opera prima' guanya com a millor pel·lícula. Abans van ser 'Tesis' –fa just 20 anys–, 'El Bola' i 'Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto'. Al final, 'Tarde para la ira' se'n va anar amb quatre premis.

El patiment de J.A. Bayona

Els nervis de J.A. Bayona a la butaca eren evidents amb les seves ganyotes i els ulls negats. Dani Rovira fins i tot li va portar una til·la. Al començament de la gala es va projectar una imatge de quan el director era petit, però ell gesticulava dient que no, que el de la foto era el seu germà bessó. Un clàssic. En un tuit posterior admetia que ni els dos germans es posaven d'acord de qui era qui. El de Bayona va ser el nom que va rebre més agraïments de la nit, gràcies als nou premis tècnics per 'Un monstre em ve a veure', a més del de direcció. "Hi ha una polarització en el cinema espanyol, perquè cada vegada és més difícil fer pel·lícules mitjanes", va dir, tot i que va assegurar que 'Un monstre em ve a veure' és una "superproducció" a Espanya però una producció "mitjana" a Hollywood. Ell regalarà el Goya a la seva mare, "perquè es faci fotos amb les veïnes".

Dos caps per a Emma Suárez

Millor actriu protagonista ('Julieta') i de repartiment ('La propera pell'): només Verónica Forqué 30 anys abans havia aconseguit la fita d'endur-se dos Goya en aquestes categories. La professió reconeixia a Suárez un cert renaixement després d'una "mala ratxa": "Estic en un moment especial. Està bé créixer i ser gran".

L'àngel d'Anna Castillo

L'actriu revelació cridava, amb el Goya per 'El olivo'. "Sé que és una sort i un miracle. No crec que sigui mèrit meu: vaig caure en bones mans", deia a posteriori. L'actriu (Barcelona, 1993) va debutar amb el grup musical del Club Super3. Després de protagonitzar 'Blog', d'Elena Trapé, el 2011 enceta la carrera televisiva a Madrid, amb sèries com 'Amar es para siempre'. Aquest diumenge a la matinada era feliç: "Em posaré sabates còmodes i cremaré la nit".

Ana Belén i les dones

El minut d'or de la gala, quan 4.268.000 espectadors estaven connectats a Televisió Espanyola, un 25,1% de 'share', va ser en el moment del discurs d'Ana Belén, Goya d'Honor. Després d'un repàs factual a la seva carrera, l'actriu va denunciar la precarietat i la menor consideració de les dones en el cinema. Va ser un dels temes de la nit, il·lustrat amb Dani Rovira calçat amb unes sabates de taló que li va firmar Almodóvar. El director, a la catifa vermella, havia dit que als seus films hi ha "el 300% de presència femenina". Rovira va dir que el 2016 hi ha hagut 78 directors que han dirigit una pel·lícula i només 18 directores.

Dani Rovira, a mitges

Aquesta gala no passarà a la història: no va tenir cap encert magistral ni tampoc cap fiasco memorable. El principal perill, però, és que sigui eterna. No va ser el cas: l'austeritat en els números musicals va fer que només s'allargués mitja hora més del que estava previst (de les 22.00 a la 01.00). Tot i el 'trending topic' previ de #BoicotALosGoya, la van seguir 3.648.000 persones, un 23,1% de 'share', 300.000 persones menys que l'any passat. Va ser el programa més vist del dia, però, tot i això, representa el pitjor resultat de les tres gales presentades per Dani Rovira, que ha desconnectat de Twitter.

Espurnes de reivindicació

El moment de la gala no va ser ni el petó de Dani Rovira amb Karra Elejalde, ni els missatges reals de les xarxes, ni els acudits en anglès –tot previsible–, sinó quan Sílvia Pérez Cruz va recollir el premi a la cançó original, que va dedicar-lo als desnonats i va cantar 'No hay tanto pan': "Es indecente, gente sin casas, casas sin gente". Ni Dani Rovira ni cap actor va llançar cap dard als polítics, i la presidenta i el vicepresident de l'Acadèmia del Cine Espanyol es van limitar a dir xifres: l'Estat ha invertit 77 milions en el cinema i n'ha recaptat 105 amb l'IVA, un saldo positiu de 28 milions. Al ploraner major, Daniel Guzmán, li va tocar dir que només el 8% d'actors viuen de la seva feina.