05/08/2012

Nit pop amb cara A i cara B

2 min
La veu i el piano de Maria Coma van hipnotitzar la plaça d'armes del castell de Calonge.

La resurrecció del vinil té un no sé què de justícia poètica. Quan els músics venen els discos al final dels concerts, salta a la vista que el cedé es va arronsant enfront d'un vinil que torna a treure pit. Veure adolescents comprant vinils sembla un anacronisme, però està passant. És més estrany veure gent gran en un recital de Joan Colomo, i divendres a Calonge també hi havia algun matrimoni d'avis despistats. Deu ser la gràcia dels festivals estiuencs. I això que l'Interludi comença a les onze de la nit, una hora pensada per atreure sobretot els joves.

La música a dins

La nit pop a la plaça d'armes del castell té dues cares. La cara A la protagonitza Maria Coma. "Aquesta noia porta la música a dins", comenta la senyora del meu costat quan ja fa una estona que la cantant, compositora i pianista toca peces de l'àlbum Magnòlia , que va florir el novembre del 2011. L'acompanyen Nico Roig, que estrena guitarra, Miguel Serna (baix i contrabaix) i Pau Vallvé (bateria i productor del disc). La Maria fa una música intimista i hipnòtica, amb lletres que parlen de cels salats i deserts de sal i gomets rodons i mars de colors. "Tinc por de mi per si marxo corrent, tinc por de la pluja, també de la gent".

La cara B de la vetllada pop va a càrrec de Joan Colomo. I aquí, ai, sóc jo la que tinc por de mi per si marxo corrent. Em costa entrar-hi, en la música d'aquest noi, potser perquè em bloquejo en sentir-lo parlar a l'estil Albert Rivera, amb frases que comencen en català i acaben en espanyol, o viceversa. També és cert que ja tinc una edat i que em sedueixen les propostes diguem que més convencionals. Vaja, que el problema segur que és meu: sóc poc alternativa. Perquè val a dir que Colomo es fa amo de l'escenari, es riu del mort i de qui el vetlla i aconsegueix que els espectadors s'ho passin de conya. Ah, i té el detall d'explicar-nos les cançons, no fos cas que ens perdéssim: "Aquesta és la cançó de l'ocell, que es diu L'ocell i parla d'un ocell".

stats