Publicitat
Publicitat

"No em moriré d'enyorança"

Ara ha fet 25 anys que de la mort de Joan Oliver, el poeta Pere Quart, dramaturg i traductor, home de lletres, que amb l'obra literària i amb l'actitud cívica va esdevenir un referent a l'exili, durant la dictadura i en els moments convulsos de la Transició, que ara semblen lluny. Potser per això Oliver, i altres autors que els van protagonitzar, és avui poc citat, menys llegit o gairebé oblidat. Un quart de segle després de morir, no mereix l'homenatge de la relectura? La seva Tirallonga de monosíl·labs o uns quants epigrames del seu Bestiari , no hauríem de poder-los dir de memòria? La recreació irònicament capgirada del drama de Caín i Abel a Allò que tal vegada s'esdevingué o la sàtira que imagina una monarquia d'arrels medievals a El 30 d'abril, ¿no haurien de ser regularment a les cartelleres de teatre o versionades a la televisió o al cinema? Vacances pagades , ¿no hauria de ser un llibre de poemes sempre a l'abast dels lectors? Fer-se preguntes com aquestes, rellegir els autors que les motiven per mirar de respondre-hi, seria, n'estem segurs, s'hi doni la resposta que s'hi doni, la millor manera de recordar els grans escriptors.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT