01/07/2011

No pot estimar la nació qui no estima la província

2 min

Per un fort sentit de modèstia i discreció molt arrelats, els catalans no ens vanagloriem gaire del nostre analfabetisme, encara que, és de justícia reconèixer-ho, va adquirint unes proporcions notables, un caràcter i un aire propis, a més a més d'una desimboltura juvenil que li atorga un toc d'elegància amable. Als ulls de les regions espanyoles i dels països d'Europa, Catalunya no passa per gaudir d'un analfabetisme gaire lluït, ric en la seva diversitat i amb una gran projecció de futur, sinó que és considerada més aviat, en aquest aspecte, dins una mitjania grisa, apagada, sense aspiracions serioses a conquerir posicions rellevants. Mai en cap tribuna internacional ni congrés ni reunió els catalans no som assenyalats com uns espècimens gaire analfabets, quan en un sentit estricte, amb dades a la mà, no ens hauríem de quedar tan enrere. Cal que entre tots plegats reforcem la nostra autoestima pel que fa a l'analfabetisme: seria contraproduent que Catalunya guanyés posicions en aquest àmbit sense tenir-ne plena consciència.

Aquest toc d'alerta sobre els valors de l'analfabetisme més genuí enllaça amb les dades sobre comprensió lectora entre els estudiants. Però també una comprensió auditiva deficient entre certs sectors de la població no ens hauria de deixar indiferents. Fa molts anys que freqüento llibreries, sobretot de Barcelona i del Vallès, i he observat una reacció molt estesa entre els dependents quan els clients els demanen un llibre concret. En el millor dels casos, esclar: també hi ha clients que demanen una novel·la d'amor, amb rituals satànics i descripcions de la pesca de la tonyina. Però quan el client coneix el títol de l'obra, la conversa fa més o menys com segueix: "Sisplau, que tenen El món no se'n surt , de Tony Judt?" A l'acte, el llibreter -dependent o amo, tant li fa- pregunta perspicaç: "En català o en castellà?" No és prou que el client s'expressi en un idioma determinat ni que el títol demanat sigui en aquest mateix idioma. Palplantat darrere el taulell, el llibreter sent dins seu que ho ha d'aclarir per saber on ha de dirigir els seus passos. I jo, en aquells moments, l'admiro en secret, perquè ha copsat el caràcter profund del país.

Però quan l'escena em commou de debò és quan el client respon decidit: "En castellà".

stats