“Només m’ofereixen interpretar prostitutes”

SitgesEn els últims temps, el nom d’Asia Argento ha estat relacionat sobretot amb qüestions no cinematogràfiques, com el seu suport al moviment #MeToo -va ser una de les primeres actrius a parlar en contra de Harvey Weinstein-, la mort del seu nòvio Anthony Bourdain i l’acusació d’haver violat un actor de 17 anys que finalment va retirar el mateix implicat. Potser per això al Festival de Sitges, que ahir va entregar a l’actriu i directora el premi Méliès per la seva trajectòria en el cinema fantàstic, Argento no va fer roda de premsa, va concedir les mínimes entrevistes i la seva trobada amb el públic no va admetre preguntes. Així, el festival va evitar els temes més espinosos, però es va endinsar en la personalitat d’aquesta dona fascinant, intel·ligent i d’humor afilat, encara jove per rebre un premi a la seva carrera. “Quan li vaig dir al meu fill que em donaven el premi em va preguntar: «Mama, t’estàs morint?» -va comentar ella entre rialles-. Però és que vaig començar molt jove, amb 9 anys, i ja en porto 36 treballant. Li he donat tota la meva vida al cinema. De fet, he tingut més cinema que vida”.

Asia Argento no només és filla del mestre del terror italià Dario Argento, sinó membre d’una nissaga cinematogràfica que es remunta al seu rebesavi. “És com tenir els ulls blaus, un regal que es porta als gens”, diu l’actriu, que assegura haver après a ser ella mateixa del seu pare. “Com ell, sempre he intentat fer un cinema personal i guiar-me per l’instint. Totes les seves pel·lícules surten molt de dins, són una mena d’exorcisme personal. Si no les hagués fet, potser hauria acabat sent un assassí”. I confessa que la seva relació va canviar al treballar junts per primera vegada, quan ella tenia només 16 anys. “A casa sempre era un bon pare, però quan el veia als rodatges semblava un superheroi. Després de Trauma, tanmateix, ens van convertir en socis”.

Asia Argento ha dirigit pel·lícules de culte com l’autobiogràfica Scarlet diva o El cor és mentider, però és coneguda sobretot pels seus papers en films d’Abel Ferrara, Olivier Assayas, Sofia Coppola o George A. Romero. Així i tot, la seva relació amb la interpretació és complicada. “El meu pare em deia «Tu no ets actriu», perquè en el fons menysprea una mica els actors i volia que jo fos directora. I la veritat és que jo no vaig decidir ser actriu als 9 anys, és una elecció que van prendre per mi”. Avui dia, confessa, la interpretació no li interessa. “No tinc cap ambició per ser actriu. Seré brutalment honesta: que jo actuï en una pel·lícula depèn de tenir un guió interessant, del que em paguin i de treballar com a màxim dues setmanes, perquè la meva prioritat són els fills. I els papers que m’ofereixen són sempre de prostituta. M’han ofert totes les variacions imaginables de prostitutes: la lesbiana, la ballarina gogó... Entenc que ho fessin quan era jove, perquè no tenia por de despullar-me, però ja no té sentit. I m’encanten les prostitutes, però puc fer més coses”. Argento és igual de contundent al parlar del seu breu pas per Hollywood al film d’acció XXX : “Allò és una piconadora de carn. Si m’hi hagués quedat la meva ànima hauria mort, i jo també”.