Hem llegit Norman Mailer? Probablement poc, però és un nom d'escriptor popular que ressona com un clàssic poderós en la història literària dels EUA. I amb raó, perquè aquest tità va escriure trenta-nou llibres, onze novel·les, biografies, assajos, guions cinematogràfics, teatre, a més d'una reveladora aportació al periodisme amb un estil ingènit conegut com a periodisme literari, una mixtura entre assaig i novel·la de no ficció que va valer-li un Pulitzer l'any 1969 amb Los ejércitos de la noche i també el National Book Award el 1979 amb La canción del verdugo . Conegut per la seva irreverència i per una febril activitat crítica contra la guerra del Vietnam, la seva obra no deixa de ser un veritable testimoni de la segona meitat del segle XX. Mailer té alguns llibres memorables -ja els hem dit-, al costat d'altres que bé podríem oblidar. El fet és que en morir va deixar una mena de testament literari, un volum estrany i sorprenent titulat Un arte espectral que fa molt bé de publicar l'editorial BackList.
Si mireu la fotografia de la portada hi veureu un rostre irònic i sorneguer que us mira als ulls desprenent una intrigant saviesa, i que fa pensar en un encadellat entre Peter Brook i Harold Bloom. Un semblant poderós que desvetlla una curiositat irreprimible i que prefigura el contingut d'aquest últim llibre. Un arte espectral és molt més que reflexions sobre l'escriptura, és la memòria viva de Norman Mailer tibada pel fil de la seva formació literària i la composició vibrant d'alguns dels seus llibres. Aquí descobrim, des dels inicis, com va creixent i com es va formant un autèntic escriptor. És el Mailer que un espera trobar: brillant, mordaç, irònic, sorprenent, implacable, arrogant, capaç d'irritar o desesperar el lector tant com deixar-lo perplex i confús amb algunes intuïcions o fuetades literàries. Però el llibre desplega una voluntat final de ser sincer i la intenció -en definitiva és un adéu literari- de deixar per a la posteritat una obra útil per a futurs literats. Consells egòlatres, però d'una saviesa contrastada i vital. "Ara tinc la suficient i autèntica humilitat per dir que sóc l'escriptor viu més gran d'aquest país, i això no és el més important. Hi ha alguna cosa que se m'escapa: el misteri de la vida. Només en aquest sentit m'interesso profundament per la mort. No és res místic; més aviat estic parlant de no morir sense haver arribat on neix el riu, la font de la sensualitat i el dolor; d'obrir la porta de la creació; de conèixer d'alguna manera l'origen de les coses". Convindreu que amb frases com aquesta -i n'hi ha a cabassos-, el llibre de Mailer no es pot deixar de llegir.
Un arte espectral és una mena de calaix de sastre dividit en dues parts, amb la particularitat que Mailer mescla narració amb fragments d'entrevistes publicades. És un recurs efectiu i interessant, pel que conté de diàleg intel·lectual amb el lector. En la part primera, seguint una certa cronologia, trobem el Mailer dels inicis pugnant per esdevenir escriptor, mostrant com es fabrica un personatge, els riscos de l'èxit o la seva fantàstica relació amb les drogues, alhora que deixa caure afuats cops de punys a crítics, periodistes o editors... Dessota, sempre, el deute artístic amb papà Hemingway i Picasso. Un desplegament monumental de l'ego amb esclats culminants i d'altres d'un cert plom. Tanmateix, la segona part desperta un màxim interès. De fet, és brillant. Mailer deixa de banda l'autobiografia i treu a la llum un fabulós olfacte de crític literari. Hi trobem autèntics assajos, alguns de meravellosos, com el de Henry Miller, Tolstoi, Twain, James, Lawrence o una anàlisi sensacional sobre L'últim tango a París ,de Bertolucci. En fi, l'estil, el pensament, la quinta essència d'un Mailer autèntic i espectral.
