Cultura 24/08/2019

Notre- Dame: i ara què?

La reconstrucció de la catedral de París enfronta polítics i arquitectes

Pol Costa
3 min
Notre-Dame, en risc d’enfonsar-se dos mesos després de l’incendi

ParísEl 15 d’abril, abans que les flames que cremaven Notre-Dame s’haguessin apagat del tot i mentre milions de persones veien com s’ensorrava l’agulla de la icònica catedral de París, polítics, arquitectes i responsables de l’Església francesa van començar a demanar-se: i ara què? Quatre mesos després, les coses han avançat poc. Primer, perquè la seguretat de l’edifici encara no està garantida. Les primeres obres -aturades durant tres setmanes per evitar la possible contaminació per plom dels treballadors- es van reprendre dilluns, amb l’únic objectiu, per ara, d’assegurar-se que el temple es mantingui dret.

La reconstrucció pròpiament dita podria començar l’any que ve, però primer les institucions públiques hauran de decidir quan i, sobretot, com fer-la, un debat que amb prou feines comença. D’altra banda l’estat encara ha de rebre la major part dels més de 850 milions d’euros que van prometre les grans fortunes franceses i milers de particulars. De moment, el govern ha aconseguit aprovar una llei ad hoc per a la reconstrucció de Notre-Dame. El text, que va entrar en vigor al juliol, garanteix d’una banda la bona gestió de les donacions, i de l’altra deroga algunes obligacions legals que han de complir les obres públiques (en matèria de medi ambient, per exemple), amb l’esperança de guanyar temps i complir la promesa del president francès Emmanuel Macron de reconstruir Notre-Dame “en cinc anys”. En la batalla per saber com s’ha de reconstruir el temple, la primera derrota ha estat per a l’oposició, que va veure com el Parlament rebutjava moltes de les seves esmenes a la llei Notre-Dame, entre elles una que volia incloure el terme idèntica al costat de la paraula reconstrucció. Una manera, fallida, de respondre a la declaració de Macron, que poques hores després de l’incendi va obrir la capsa de Pandora assegurant que no descartava un “gest arquitectònic contemporani” per a la reconstrucció.

La proposta de l'Studio Fuksas

La declaració ha desfermat la imaginació d’arquitectes i dissenyadors de tot el món, amb propostes tan espectaculars -o estrambòtiques- com la d’instal·lar una piscina al sostre del temple. A l’altre bàndol preocupa el “concurs d’arquitectura internacional”, de moment sense data, que va anunciar el primer ministre Édouard Philippe. L’objectiu seria determinar si cal o no reconstruir l’agulla i, si fos el cas, si ha de ser idèntica o s’ha d’adaptar “a la nostra època”.

Ironies de la història, l’agulla, construïda al segle XIX per substituir-ne una de més antiga, va ser obra d’Eugène Viollet-le-Duc, escollit, també per concurs, per renovar la catedral. Un arquitecte polèmic en el seu temps, a qui els seus detractors encara avui atribueixen algunes destrosses en joies de l’arquitectura medieval francesa.

La proposta d'Alexandre Fantozzi

Mentrestant, la mobilització continua. Més de mil experts en patrimoni han demanat a Macron que eviti la “precipitació”. I l’Església francesa segueix preocupada per un debat del qual fins ara s’ha sentit exclosa. “Sí, aquesta catedral és un lloc de culte, és la seva finalitat específica i única”, va proclamar a mitjans de juny l’arquebisbe de París, Michel Aupetit, en la primera missa celebrada a Notre-Dame després de l’incendi. Els pocs afortunats autoritzats a assistir-hi, inclòs l’arquebisbe, van haver de posar-se un casc d’obra per evitar accidents. I, tal com van les coses, potser l’hauran de portar encara durant molt de temps.

stats