HISTÒRIA

Nous documents demostren la vinculació dels monàrquics amb l'alçament franquista

'Los mitos del 18 de julio' recull documentació on es demostra la petició de Pedro Sainz a una empresa italiana de 40 avions, milers de bombes, metralladores i projectils el 1936

L'historiador Ángel Viñas ha trobat diversos contractes amb una empresa italiana per al subministrament de 40 avions i armament, signats dies abans del cop del 18 de juliol del 1936, que demostrarien, afirma, la vinculació dels monàrquics amb l'aixecament armat. Les investigacions, recollides en el llibre col·lectiu 'Los mitos del 18 de julio' (Crítica), coordinat per Francisco Sánchez Pérez, demostren, assegura Viñas, que "sense la trama civil el cop hauria estat un desastre" i desmenteix la creença que fins ara sostenia la historiografia que Itàlia intervé després del cop perquè Franco li ho demana a Mussolini.

Viñas ha localitzat quatre contractes al madrileny carrer d'Alcalá, a l'arxiu de la Fundació Universitària Espanyola, que custòdia els papers personals de Pedro Sainz Rodríguez, que va ser impulsor del Bloc Nacional amb Víctor Pradera i José Calvo Sotelo, que en el cop va actuar d'enllaç amb el general José Sanjurjo, i que ja a Estoril es va convertir en assessor de Joan de Borbó.

El propi coordinador de l'obra assenyala a Efe que "les indagacions de Viñas han descobert l'existència d'almenys quatre contractes, redactats en italià, i signats per Pedro Sainz Rodríguez a Roma l'1 de juliol, documents inèdits potser negligentment oblidats o convenientment evitats que ara es publiquen per primera vegada".

Aquells contractes signats pels monàrquics suposaven el lliurament de 40 avions, milers de bombes, gasolina etil·lada, metralladores i projectils, dades que confirmen que "la intenció era dur a terme una guerra, teòricament breu" i "desmenteixen que es busqués un cop tou, sinó que es pensa en una violència extrema i per això es necessita una superioritat aèria bàsica", assenyala Viñas. Finalment, la guerra no durarà uns pocs mesos, "bàsicament, perquè intervé la Unió Soviètica amb tancs i avions", explica Viñas.

El 16 de febrer del 1936, el mateix Franco ja suggereix anul·lar el resultat de les eleccions, fins i tot abans de celebrar el recompte dels vots: "Això hauria estat un cop tou, més europeu". Un dels mites que els vencedors van instal·lar va ser que el cop era una necessitat davant el govern del Front Popular, "un mite fals", comenta Viñas, ja que inicialment el govern és republicà i "el Front Popular no formarà part del govern fins al 4 de setembre de 1936, ja en plena guerra".

'Los mitos del 18 de julio' desmenteix també el caràcter de Croada catòlica de l'aixecament armat i, com recorda Sánchez, "el general Mola parla en les directives del cop de separació d'Església i Estat; per tant, no perseguien un estat confessional, i l'argument de la defensa de la religió no apareix fins a uns mesos després, quan alguns bisbes parlen a l'agost de Croada i el règim no fa seu aquest argument fins al setembre".

I ni tan sols es podria parlar d'una reacció a la possibilitat d'una Espanya trencada a causa del nacionalisme: "En l'època de la República no hi havia moviments secessionistes i el 'separatisme' d'aquells anys aspirava a un estat d'autonomies molt limitat"; ni tampoc a una revolució comunista en marxa, ja que "a Espanya eren minoria i des del 1935 havien girat cap a la República". Tant Viñas com Sánchez critiquen la "interpretació abusiva" que han fet hispanistes com Stanley Payne, Bartolomé Benassar o Antony Beavor, que "es van equivocar en utilitzar com a fonts la premsa o les memòries".

El volum coordinat per Sánchez revela l'existència d'una important "trama civil" en el cop, que, segons Viñas, va tenir com a funció "imbuir l'opinió pública que Espanya anava a la bancarrota, que seria una província de Rússia; difondre una ideologia contrarevolucionària; i buscar l'ajuda estrangera, aconseguida en la Itàlia de Mussolini i amb la neutralització del Regne Unit, que va decidir no intervenir".

En resposta als historiadors catòlics que parlen de l'existència, ja en la República, d'una persecució religiosa, Sánchez i Viñas reconeixen que "hi va poder haver iconoclàstia, atac als temples i els símbols, però no es poden buscar precedents en el període republicà de la caça al capellà que es produeix en la guerra". De fet, apunta Sánchez, "es van matar més empresaris i propietaris entre el 1917 i el 1923 que en la primavera del 1936, període en el qual de 200 assassinats investigats, el 60% són obra de les forces d'ordre públic o de pistolers de dretes. Hi havia violència, però cal mirar qui eren les víctimes, i entre elles no hi havia religiosos".