Cultura 28/07/2015

Noves eines tecnològiques permetran identificar amb un 99,9 per cent de fiabilitat restes òssies de la Guerra Civil

La tecnologia donarà informació genètica molt més detallada i més concreta

Sílvia Marimon
3 min
Fosses Guerra Civil (Assumpció Malgosa)

BarcelonaFins ara identificar alguna dels milers de víctimes enterrades en alguna de les 344 fosses comuns (segures i probables) que hi a Catalunya era força complex. Un dels motius és que la gran majoria de fosses que hi ha a Catalunya són de soldats desconeguts i, per tant, no era possible establir comparacions amb un reduït grup familiar. "Fins ara només es podia identificar si era un univers petit, però no un univers molt gran. Ara tindrem molta més informació genètica a un nivell molt detallat i molt concret", explica Assumpció Malgosa, investigadora de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB. "Per primera vegada estem preparats per assumir el repte d'identificar els milers de persones enterrats a les fosses comuns", ha assegurat Jaume Bertranpetit, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).

Més fiable i més econòmic

En concret, el que permetrà identificar amb una fiabilitat del 99,9999 % les restes òssies enterrades en les fosses comuns són unes noves tècniques de seqüenciació d'ADN que milloren l'estudi genètic de les restes òssies. "Permet obtenir molts més marcadors –informació genètica– a un cost molt més econòmic. Augmenta la sensibilitat, el número de regions i la informació. Encara que l'ADN estigui molt deteriorat, es pot obtenir informació molt fiable de familiars propers i no tan propers, com ara néts o nebots", afirma el cap del Servei de Genòmica i professor del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, Ferran Casals. A més, el cost és molt més econòmic. Un perfil, que seria suficient per identificar un familiar proper, tindrà un cost de menys de 100 euros.

Un Banc d'ADN, imprescindible

De moment, s'ha fet una prova pilot amb els quatre cossos que es van trobar a la fossa comú de Gurb l'any 2008. "Hem complert amb l'encàrrec de la Generalitat que ens demanava si era possible o no fer les identificacions. Ara podem dir que és possible però si s'exhumen o no les fosses ho ha de decidir el govern", ha assegurat Bertranpetit. "Tot plegat no pot tenir èxit sense l'existència d'un Banc ADN que ha de ser molt gran i s'ha de fer depresa per contrastar les dades", afegeix. "Els familiars amb el nostre mètode només haurien de fer-nos arribar un tub amb la seva saliva", detalla.

L'exhumació de Serra de Riés

Hi un Banc d'ADN que ha començat a crear la Universitat de Barcelona amb les mostres dels familiars. De moment, però, les dues iniciatives no conflueixen ni existeix un acord per treballar de forma conjunta. A Catalunya hi ha milers de morts enterrats a fosses comuns. N'hi ha desenes de milers de soldats arribats d'arreu de l'estat que van ser semienterrats durant la sagnant Batalla de l'Ebre. N'hi ha milers que van ser enterrats prop dels Hospitals Militars. D'altres durant la retirada i la repressió franquista. "Aquest avanç tecnològic és essencial perquè augmenta les probabilitats d'èxit. Els propers mesos es treballarà perquè la iniciativa de la UAB i la Pompeu Fabra pugui confluir amb el Banc d'ADN de la UB. I es faran exhumacions. La primera serà la de la Serra de Riés i intentarem que es faci entre el 2015 i el primer semestre del 2016", ha assegurat Miquel Puig, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament. Hi ha centenars de familiars que batallen des de fa dècades per recuperar els cossos d'aquells a qui van perdre durant la Guerra i el franquisme.

stats