ARTS ESCÈNIQUES

Núria Espert es transforma en Lorca

L’actriu interpreta el ‘Romancero gitano’, dirigida per Lluís Pasqual, al Temporada Alta

Núria Espert té un record cristal·lí de la primera vegada que va recitar un poema de Federico García Lorca. Era a principis dels anys 50, encara no tenia 15 anys i ja recitava poesies al Cau d’Art, un local on els treballadors es trobaven i cantaven després de la feina i que s’havia convertit en un petit teatre. “Els meus pares eren molt aficionats al teatre i jo deia poesies. Algunes eren molt dolentes, d’altres no. No hi havia cap mena de criteri literari en aquella tria”, rememora l’actriu. La seva primera incursió en l’univers incandescent de Lorca va ser amb el Romance de la luna, luna. “Me’l vaig aprendre de memòria i, des d’aleshores, l’he recitat tota la vida. M’ha ajudat a passar molts tràngols al llarg dels anys”, explica Espert.

Com un amic fidel i pacient, Lorca ha acompanyat sempre l’actriu. “Ha estat, i encara és, un suport i un estímul enorme”, diu Espert. Tota aquesta passió pel poeta es trasllada ara a l’escenari amb Romancero gitano, que aquest dissabte i diumenge serà al Teatre Municipal de Girona dins el festival Temporada Alta i, a partir del gener, s’instal·larà al Teatre Romea. La peça -Espert és reticent a parlar d’espectacle- estava latent en la ment de l’actriu des de feia temps. Quan van concedir-li el Premi Europa de Teatre, va preparar-se una petita actuació del Romancero gitano, però va fracturar-se el canell i no va poder assistir a la gala.

“El Lluís Pasqual m’havia ajudat a relligar els textos de Lorca per presentar-lo a un públic internacional. Tenia la base per construir una peça que no és ni un recital ni un espectacle, sinó una cosa entremig, i junts vam decidir tirar-la endavant”, explica l’actriu. Pasqual -que no ha volgut fer declaracions a l’ARA- era la persona ideal per portar a l’escenari el Romancero gitano. L’actriu i el director ja havien treballat amb l’obra de Lorca a Haciendo Lorca (1996), La oscura raíz (1998) i La casa de Bernarda Alba (2009).

“El Romancero gitano el tenia sempre preparat i pensat. Vam adonar-nos de seguida que els versos s’expandien sols”, subratlla Espert. Estrenada el 17 d’octubre del 2018 al Teatro de La Abadía de Madrid, la peça ha voltat per l’Argentina, l’Uruguai i Itàlia abans d’arribar a Catalunya. La posada en escena és molt simple i, segons l’actriu, “d’una finesa extraordinària”. La il·luminació, a càrrec de Pascal Mérat, té un gran protagonisme a escena, on pesa sobretot la veu d’Espert. “Tot és la paraula, hi ha molt pocs efectes sonors”, diu l’actriu, que explica que en algunes funcions ha adaptat la seva actuació als sorolls del públic perquè “dels versos de Lorca no te’n pots perdre ni un sol mot”.

A escena, la intèrpret intercala els poemes amb records personals i comentaris relacionats amb l’escriptor. Més que recitar, el paper d’Espert consisteix a donar forma teatral a les paraules del poeta. “M’esforço per convertir-me en cadascun dels personatges de Lorca i que el públic els vegi sobre l’escenari -assenyala l’actriu-. No es tracta tant de recitar com d’actuar, i això en poesia no és gaire habitual”.

Malgrat que Lorca ja és un vell conegut per a Núria Espert, enfrontar-se als seus versos suposa cada nit un repte. “El vers és una dictadura per a l’actor”, afirma la intèrpret, que afegeix que la seva veu com a actriu “està marcada i plena de senyals” del seu pas per la poesia de Lorca.

Més continguts de