'OT' converteix el Palau Sant Jordi en un gran karaoke col·lectiu
Els concursants del 'talent show' comencen gira a Barcelona amb totes les entrades venudes
BarcelonaSi algú dubtava que el ressorgiment d''OT' és un fenomen a l'altura de la primera edició, avui deu haver hagut de sucumbir a la realitat. Els 16 'triunfitos' han debutat al Palau Sant Jordi amb totes les entrades venudes –17.000–, tot i que els preus, que oscil·laven entre 28 i 95,5 euros, no eren gaire aptes per al seu públic. No contents d'esgotar les entrades, l'organització del concert va posar tiquets a la venda per a l'assaig general de divendres, que, a banda de ser seguit pels assistents, va tenir ressò a les xarxes socials, on els usuaris consumien els bocins d'actuació que els espectadors compartien als seus perfils amb l'etiqueta #EnsayOT. Un exemple més del paper fonamental que el món digital ha tingut en l'èxit del retorn del format.
Amb un públic entregat des d'abans de començar el concert –s'han corejat els noms dels familiars dels concursants, de la directora de l'acadèmia, Noemí Galera, i de Manu Guix, director musical–, els 16 cantants han saltat tots junts a l'escenari per fer la primera cançó en grup, una versió de 'I'm still standing' [Segueixo dret], el clàssic d'Elton John que gairebé podria funcionar com un prec de futur dels 'triunfitos': continuar trepitjant escenaris un cop quedi enrere la fama que ara experimenten.
Aquest tema ha donat el tret de sortida d'un concert a mig camí entre un karaoke multitudinari i una catarsi col·lectiva d'uns espectadors que senten els cantants com a part de la seva família després de seguir-ne el dia a dia durant més de tres mesos a la televisió.
Un dels primers moments de fervor de la nit s'ha viscut amb un dels duets icònics de l'edició, 'Manos vacías', un tema romàntic protagonitzat per Raoul i Agoney, que han convertit en un clam a la visibilitat de la comunitat LGTBI.
El Palau Sant Jordi, ple a vessar d'un públic majoritàriament femení i postadolescent, ha emmudit quan Amaia s'ha assegut al piano per tocar i interpretar la seva versió de 'Miedo', el tema d'M Clan que la va convertir en guanyadora d'aquesta edició i que va tallar el tòpic sobre els perfils de cantants que solen triomfar al concurs. La seva formació clàssica i els seus gustos musicals –es declara seguidora de Sílvia Pérez Cruz, Rosalía i Natalia Lafourcade– l'han convertit en la triomfadora atípica d''OT.'
La passió dels assistents s'ha desfermat quan Aitana, segona finalista, ha rebut el seu company Cepeda per cantar 'No puedo vivir sin ti', un altre dels duets més populars d'aquesta edició.
El Palau Sant Jordi s'ha convertit en una gegantina pista de ball amb 'A quién le importa', que ha tornat a reunir tots els concursants damunt de l'escenari, i sobretot amb 'Lo malo', el 'reggaeton' amb què Aitana i Ana Guerra van ser candidates a representar Espanya a Eurovisió i que ha acabat sent un dels 'hits' del programa. Al llarg de la nit han sonat altres grans èxits de l'edició com 'La Bikina' i 'Invisibe', cantada per una Miriam que ha qualificat el concert d'aquesta nit com "el dia més important de les seves vides'.
Un dels moments més celebrats de la nit ha estat quan Alfred ha cantant 'Que nos sigan las luces' amb el Palau ple de punts de llum que emanaven dels telèfons mòbils. El català ha acabat la seva actuació entonant algunes estrofes de 'Meet me on the streets', un tema que va compondre per a Amaia, la seva companya de concurs i parella sentimental. La cançó ha servit per donar pas a la navarresa i a una de les seves actuacions més celebrades, 'Shake it out'. La parella, coneguda popularment com a Almaia, ha protagonitzat diversos moments romàntics: un abans de cantar 'City of Stars', quan Amaia li ha dit a Alfred que l'estimava, i l'altre quan han segellat el final de 'Tu canción', el tema amb què representaran Espanya a Eurovisió, amb un petó.
El final de festa, com es podia esperar, ha estat amb l'energètica 'La revolución sexual', el tema de La Casa Azul que és gairebé un himne per als alumnes d''OT', que durant aquesta edició han defensat la llibertat sexual. Els 'triunfitos' s'han acomiadat del seu primer gran concert ballant, visiblement emocionats, mentre feien onejar la bandera LGTBI. La nota musical final l'ha posat Alfred, que al final de la cançó s'ha unit a la banda de músics per acompanyar-los amb el trombó que toca des dels 6 anys.
