Cultura 10/11/2015

De la defensa a la lluita contra el comunisme, l'evolució d'André Glucksmann

El filòsof francès va ser un dels intel·lectuals més mediàtics per les seves idees polèmiques

Núria Tarragó
3 min
El filòsof francès André Glucksmann

BarcelonaEl filòsof i assagista francès André Glucksmann, membre de l'Acadèmia Europea de les Arts i les Ciències, ha mort aquest dilluns a la nit als 78 anys. El primer ministre francès, Manuel Valls, ha recordat el pensador a través del seu compte de Twitter: "La indignació, el destí dels pobles, el rigor intel·lectual: André Glucksmann guiava les consciències. Es trobarà a faltar la seva veu".

Glucksmann va néixer l'any 1937 a Boulogne Billancourt (París), en una família arrelada a l'ideari comunista, tot i que els seus pares eren jueus d'origen austríac. Amb formació filosòfica, va treballar per al sociòleg Raymond Aron al Centre Nacional per a la Investigació Científica com a especialista en guerra, dissuasió i estratègia nuclear. Va participar a les revoltes estudiantils del maig del 1968 com a militant maoista, i va ser llavors quan va publicar el seu primer llibre, 'El discurso de la guerra' (Anagrama, 1969).

En poc temps, però, va passar de defensar la Revolució Cultural xinesa a trencar amb el marxisme i denunciar els crims dels règims comunistes. El 1975 va publicar una obra que va tenir grans repercussions polítiques i culturals, 'La cocinera y el devorador de hombres' (Madràgora, 1977), on establia un paral·lelisme entre el comunisme i el nazisme. Aquest llibre va contribuir a la creació del moviment dels Nous Filòsofs, del qual Glucksmann va formar part militant a favor dels resistents a l'opressió soviètica.

En la lluita contra el comunisme figura la seva implicació en diversos conflictes. El 1979, juntament amb Raymond Aron i Jean-Paul Sartre, va encapçalar una iniciativa d'ajuda als refugiats del Vietnam que van ser acollits a França. També va ser molt actiu en els moviments anticolonialistes dels anys 80, manifestant-se en defensa dels drets humans i contra les dictadures. El 1989 va pronunciar el text 'Sortir del comunisme per tornar a la història', en elogi al dramaturg Václav Havel, president de Txecoslovàquia després de la caiguda de l'URSS, que va fer possible la separació amistosa entre Txèquia i Eslovàquia.

D'aquesta manera, el filòsof francès es va convertir en un dels intel·lectuals més mediàtics del seu país, no només per la seva intervenció en nombroses polèmiques, sinó per la seva evolució ideològica, ja que va començar la seva carrera amb un posicionament a l'esquerra adherit a les idees marxistes i es va anar acostant gradualment cap a la dreta.

Tant és així que, el 1991, va arribar a defensar la intervenció de la coalició liderada pels Estats Units contra l'Iraq a la primera Guerra del Golf, justificant que Saddam Hussein posseïa armes de destrucció massiva. També va donar suport a la intervenció de l'OTAN a Sèrbia el 1999 pel conflicte amb Kosovo. I, a principis del 2007, va manifestar públicament el seu suport a Nicolas Sarkozy a la campanya de les eleccions presidencials. Després, però, es va allunyar del líder conservador per la proximitat amb el president rus Vladímir Putin, a qui ja havia denunciat repetidament per la causa txetxena.

"André Gluskmann portava en ell tots els drames del segle XX. [...] Impregnat per la tragèdia de la història tant com pel seu deure intel·lectual, no es resignava a la fatalitat de les guerres i les massacres. Sempre estava alerta i a l'escolta del sofriment dels pobles", així és com el govern francès ha acomiadat la figura del filòsof.

stats