Obrint Pas: "Hi ha un altre País Valencià que viu sota els grans titulars"

BarcelonaSortir a l'estranger, i agradar, els va fer trencar amb la idea que el fet reivindicatiu pesava més que la seva música, i així es van retrobar amb el seu jo artístic. El nou disc és també un llibre on diverses plomes han escrit sobre la temàtica de les cançons. És la seva obra més complexa, asseguren en aquesta entrevista.

Perquè aquest llibre/disc, ara? Era aquesta, la idea inicial?

Xavi Sarrià: Teníem ganes de fer una cosa conceptualment diferent, més unitària i que expliqués una sola història. Al final, però, parla d'un concepte però a través de moltes històries. Després de l'any d'aturada que vam fer, teníem ganes de fer un disc que parlés de nosaltres, però a mesura que van anar sortint les cançons també van anar apareixent la gent que ens ha acompanyat, del que és avui en dia el grup i d'intentar mirar cap endavant. De tot això va sortir el concepte del llibre disc, i de no parlar nosaltres de les cançons en els textos, sinó buscar la visió diferent de gent de fora. Al final estem molt contents, perquè recull la idea que pots aprofundir més amb els temes de les cançons més enllà de la lletra.

Quina és la raó de la selecció de les vint plomes

X. S. : De seguida ens vam adonar que era molt reiteratiu escriure els textos nosaltres mateixos. Volíem que la gent parlés sobre les lletres, però sense masses indicacions. Gent propera al grup que ens ha acompanyat com Feliu Ventura, Cesk Freixas o David Fernández, però també d'altres que han influït en la nostra manera de pensar i de fer (com Eduardo Galeano o Santiago Alba).

També heu tingut moltes col·laboracions musicals

Miquel Gironès: Sí, amb això s'assembla al darrer disc, Benvinguts al paradís. D'alguna manera també és un recull de les col·laboracions que hem anat fent al llarg dels anys. Això es veu especialment a l'última cançó -Jota de valencians-, on participen Pep Gimeno Butifarra, Feliu Ventura, Al tall... Però també Orxata Sound Sistema i Fermin Muguruza. Alhora, tot plegat reflecteix la varietat d'estils que ha definit Obrint Pas.

És potser el treball més complex que heu realitzat?

X. S. : Sí. Fa dos anys que hi treballem, el madurem, el corregim... I a tot això s'ha sumat el llibre, que li ha donat una complexitat afegida.

M. G. : De fet, ho vam agafar amb la il·lusió del primer disc, com una tornada a començar, i és el disc que més hem treballat a casa.

Per què apel·leu al coratge?

X. S.: "Coratge" és un concepte que serveix per vehicular tot el disc i és un concepte que ja de per si té molta força, és a dir, coratge per afrontar la situació social i nacional que vivim, però també el coratge que ens ha fet arribar fins aquí, tot allò que hem construït entre tots durant molts anys, no només nosaltres sinó també les altres generacions que ens han precedit. Tot aquest coratge d'enfrontar-se a situacions difícils i que han fet que aquí estiguem i que continuem amb la il·lusió de tirar endavant malgrat tot. És una cosa que al País Valencià vivim molt, la xarxa de col·lectius i casals que malgrat tot el boicot institucional han fet que per exemple la nostra música estigui en un dels millors moments i que grups com nosaltres hagin pogut trencar aquest aïllament i arribar a la gent.

El discurs anticatalà, la prohibició de TV3... Cal més coratge que mai per ser català a Valencià?

X. S. : Bé, penso que ni més ni menys. Nosaltres sempre hem cregut en el treball des de la base, no hem d'esperar que vingui ningú a salvar-nos. Està clar que sense un canvi polític, tota la resta és molt fràgil, però no podem perdre'ns en el pessimisme, que no canviarà res. Hem de continuar treballant en el nostre dia i propiciant les condicions i els contextos perquè la nostra llengua i cultura tiri endavant passi el que passi.

Us sentiu responsables d'un cert renaixement de la música en català a València?

M. G. : Sentim que som part de la gent que viu amb normalitat el fet lingüístic. En un moment vam ser el reflex d'aquesta generació que va estudiar en valencià... Però avui dia ens sentim implicats en això i però en moltes altres coses, com pot ser la lluita dels nostres pobles per mil històries. Obrint pas és una mica el reflex de totes aquestes lluites.

El govern valencià segueix sense canviar de color, però s'ha aconseguit un cert alliberament de complexes...

X. S. : El que passa és que el que es projecta és la imatge de la València monocolor, dels casos de corrupció, "Berlusconiejada". Però realment hi ha un altre País Valencià que viu sota aquests grans titulars. Podríem parlar de les trobades d'escoles valencianes amb milers i milers de persones, podem parlar de les manifestacions com la de dissabte que any rere any omple els carrers de València, podem parlar de les manifestacions contra la corrupció que va treure 30.000 persones al carrer, podem parlar de les mobilitzacions contra el tancament de TV3, que ha mobilitzat molta gent que a vegades és invisible, però que existeix. El País Valencià té 4 milions d'habitants i hi ha moltes altres realitats que no acaparen els titulars de premsa, però que existeixen.

Com expliqueu el vostre èxit fora del País Valencià i de Catalunya?

M. G. :Per nosaltres sempre ha estat un objectiu trencar l'estigma que els grups que canten en català són nomes per a catalanoparlants. Al principi al País Valencià això era molt important. També va arribar un moment que teníem l'estigma que el que fèiem, musicalment no tenia valor si li trèiem el component ideològic. Va contribuir molt a trencar aquest prejudici quan vam sortir per primer cop a Alemanya, on vam defensar per primer cop un concert només amb la música. Va servir per poder valorar-nos nosaltres mateixos, per veure que fem una música interessant que agrada a la gent.