Ofensiva catalana pels 'papers de Salamanca'
El bloqueig dels 'papers de Salamanca', que havien de tornar abans del 2012, ha encès els ànims. La conselleria de Cultura i la Comissió de la Dignitat estudien accions que podrien acabar als tribunals.
BARCELONA.El llarg retorn dels papers de Salamanca està ple de capítols esperpèntics. L'últim va passar dilluns a la nit. En qüestió d'hores, el ministeri de Cultura va decidir desconvocar la reunió del Patronat del Centre de la Memòria Històrica. Era un simple tràmit perquè retornessin 300 caixes amb 86.000 documents, la majoria de sindicats, associacions i particulars, a Catalunya. Segons el ministeri, "no és procedent" que un govern en trànsit faci aquesta mena d'actuacions, perquè li correspon al nou govern del PP. Va ser una decisió presa amb molta celeritat. No feia ni 12 hores que la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, havia confirmat a la conselleria de Cultura que els papers tornarien abans del 31 de desembre d'aquest any. A última hora, però, segons fonts de la conselleria, Sinde va rebre ordres directes de la Moncloa i les promeses van quedar en fum.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, no es pensa quedar amb els braços plegats. Mascarell ha demanat poder tenir una reunió demà mateix amb la Comissió Mixta -formada per membres de la Generalitat i del ministeri i a la qual correspon identificar i decidir quins documents pertanyen a mans catalanes- per demanar explicacions. "Sembla mentida que tants anys després encara estiguem amb aquest debat. Un incompliment més, una manifestació més de la incomprensió dels governs de l'Estat de quin és el valor dels papers. Uns papers que ningú enlloc del planeta discuteix que siguin una usurpació com a conseqüència d'un botí de guerra", afirma Mascarell.
Denúncia als tribunals
La Comissió de la Dignitat, després de nou anys batallant pel lent retorn dels documents espoliats per la repressió franquista, ahir expressava la seva exasperació. El portaveu Josep Cruanyes va assenyalar que la ministra González-Sinde no només ha incomplert la seva paraula, sinó que s'incompliria la llei del retorn que es va aprovar el 2005 i segons la qual els documents que dictamini la Comissió Miesta Estat-Generalitat han d'arribar a Catalunya en el termini de tres mesos. Cruanyes fins i tot va anunciar que es podria "plantejar prendre accions davant dels tribunals" i arribar a la Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides, al Consell Internacional d'Arxius i al Consell d'Europa per reclamar el retorn d'uns papers que hauran de dormir a Salamanca fins que el nou govern del PP es pronunciï. El conseller Mascarell s'afegiria a l'ofensiva perquè "coincideixen en objectius", però tenint en compte el context de canvi de govern per fer el que sigui "més oportú".
Sense final a la vista
L'arribada d'aquests 86.000 documents no serà el capítol final d'una llarga polèmica. Segons Cruanyes, encara no se sap què passarà, perquè no hi ha consens, amb la documentació de Vinaròs, que inclou documentació requisada a la zona de l'Ebre i al País València i al front d'Aragó. Tampoc no han retornat els documents que la policia franquista va requisar a la sinagoga de Barcelona, ni les cartes d'amor que el soldat Josep Soler rebia de la seva promesa, ni els cartells de Carles Fontserè i part de l'hemeroteca del Diari de Tarragona, entre altres documents. Cruanyes ha denunciat la lentitud de la Comissió Mixta i ho ha atribuït a les indecisions de l'Estat i als constants entrebancs tècnics. "És una nova batalla, tot són entrebancs", afirma.
