Olivier Dubois corre per buscar la felicitat

Barcelona“No vull ballarins. Vull homes i dones que ballen”, afirma el coreògraf Olivier Dubois. Però al seu últim muntatge, Auguri, els intèrprets del Ballet du Nord no només ballen, sinó que sobretot corren. L’espectacle, que es pot veure des d’avui fins dissabte al Mercat de les Flors, tanca la trilogia que Dubois va començar a crear fa deu anys, formada per Révolution (2009), Rouge (2011) i Tragédie (2012). Aquesta última constitueix un díptic amb Auguri i serveix per cloure la trilogia a través de la qual Dubois qüestiona la noció d’humanitat. “A Tragédie els intèrprets començaven quiets, després caminaven i acabaven corrent. Com que Auguri n’és la continuació, aquí els 22 ballarins corren”, explica el coreògraf.

Però el significat d’aquesta cursa constant a l’escenari va més enllà del vincle amb l’obra anterior. Amb Auguri, Dubois vol escenificar “la recerca constant de la felicitat”, un anhel “instintiu” que “marca la vida des del primer dia”. També vol emular el vol dels estols d’ocells, que “creen trajectòries fascinants sense xocar en cap moment”, explica. Per construir aquesta harmonia de cossos Dubois va contactar amb l’entrenador d’atletes olímpics Alain Lignier i li va encarregar que preparés els ballarins perquè fossin capaços d’assolir la màxima capacitat en el mínim temps possible.

“No puc acceptar la idea d’una persona exhausta a l’escenari. Els intèrprets han d’estar gloriosos”, diu el coreògraf . L’única condició que va marcar a Lignier va ser que respectés la singularitat de cada ballarí a l’hora de córrer, és a dir, que no els imposés la pauta dels atletes. “Ningú corre igual que un altre, cada manera de fer-ho és única al món. Això crea un diàleg, un cant”, subratlla el coreògraf. El compositor François Caffenne, amb qui Dubois ja ha treballat en ocasions anteriors, posa música a la peça, que dura una hora i està concebuda com “un observatori de l’ésser humà”.

Les corredisses dels intèrprets fan d’ Auguri una obra “molt vívida”, que els obliga a “reaccionar al segon” i que està sotmesa a la idea que el temps és finit. Per a Dubois es tracta d’una peça “molt dura i seca, amb moments angoixants i d’altres de tranquil·litat”, però sense un missatge teòric al darrere, perquè el coreògraf vol “que cadascú ho visqui a la seva manera”. Amb Auguri, Dubois s’acomiada del Ballet du Nord, que dirigeix des del 2014 i que abandonarà a finals d’any. “Els centres coreogràfics de França estan a la fi de la seva història. S’han allunyat de la missió inicial, la creació”, explica Dubois, que critica que “el 93% del pressupost es destina a salaris d’administratius i al lloguer”. A partir de l’any vinent, s’instal·larà amb els 61 ballarins de la seva companyia a la fàbrica cultural Le Centquatre-Paris.