Jean-Jacques Annaud s'emporta Antonio Banderas al desert amb 'Oro negro'
El director d''El amante' reflexiona en la seva darrera pel·lícula sobre les conseqüències del descobriment del petroli en la societat àrab
Madrid"No és gens fàcil rodar al desert, és molt dur, però, d'altra banda, és molt saludable: no hi ha res que et distregui, et trobes a tu mateix, et concentres molt més en el que estàs fent. És una llàstima que els polítics no tinguin temps, haurien de dormir al desert, les coses es veuen d'una altra manera". Jean-Jacques Annaud ha afegit una dosi de compromís a la presentació a Madrid d'Oro negro, la seva darrera pel·lícula. El nou film de l'autor de pel·lícules com L'ós, El nom de la rosa o Set anys al Tibet explica el canvi que el món àrab va partir amb el descobriment del petroli, i es va rodar íntegrament a paisatges naturals del golf Pèrsic. Com ja va fer amb El amante, en aquesta ocasió Annaud ha tornat a adaptar un novel·la a la gran pantalla: Al sur del corazón, del suís Hans Ruesch.
A Oro negro, Antonio Banderas interpreta Nesib, un home preocupat per la pobresa i l'endarreriment del seu poble, que se serveix de costums antics per signar un tractat que protegeixi els seus interessos. Aquest acord consisteix que el seu enemic, el sultà Amar (Mark Strong) li deixi criar els seus fills al costat de la princesa Leyla com a garantia que mentre siguin els seus hostatges no li declararà la guerra per la cobejada "franja d'or", un desert on no hi ha res, tret de petroli. Els dos líders musulmans demostren dues maneres molt diferents d'entendre l'islam quan els americans descobreixen l'enorme bossa d'or negre. Amar representa la tradició i Nesib, l'adaptació al món modern. El públic àrab va rebre aquest fet amb riallades.
El rodatge no va ser fàcil: "Vam rodar el 80% de la pel·lícula en 35 mm, perquè la pols entrava dins les càmeres digitals, molt sensibles, i les espatllava. Cada dia hi havia tempestes de sorra", ha explicat Ainnaud. Així i tot el director afirma que és molt recomanable per a aquelles persones que "no saben quin lloc han d'ocupar a la vida" passar una setmana al desert: "Sentir la soledat et dóna aquesta perspectiva, t'ajuda a relativitzar les dificultats i t'oblides fàcilment de la superficialitat. És molt fort, molt intens, sentir-se sol al planeta".
