Paco Morán, mestre de la comèdia
La meitat de la inoblidable extraña pareja, l'actor cordovès Paco Morán, va morir ahir a Barcelona als 81 anys. Va interpretar 2.500 papers a la televisió i les seves comèdies van ampliar el públic teatral.
BARCELONA.Fa vint anys, a Joan Pera i Paco Morán el text de La extraña pareja no els semblava res de l'altre món. Feia riure poc, deien. L'experiment d'unir dos actors ja molt populars en una gran comèdia infal·lible havia de servir perquè sumessin els seus públics. El text de Neil Simon, que al cinema havien interpretat Jack Lemmon i Walter Matthau, els anava com anell al dit: un actor seriós, tibat i de planta, veient-se-les amb un poca cosa verborreïc i casolà. La temporada havia de durar un parell de mesos: la van interpretar ininterrompudament durant 5 anys. Van ser el primer fenomen del teatre català, amb un milió d'espectadors i un rècord Guinness per haver omplert el Palau Sant Jordi amb 14.797 persones en una sola nit. Diu la llegenda que hi ha gent que ha vist l'obra set vegades.
Paco Morán (Còrdova, 1930), la meitat de La extraña pareja , va morir ahir a Barcelona als 81 anys d'un emfisema pulmonar. Feia dos anys que estava malalt, però continuava somiant a "tornar al ruedo " per fer riure el públic. Format al conservatori de Còrdova, va marxar a Madrid el 1957 per entrar a integrar el quadre d'actors de Ràdio Nacional i Televisió Espanyola. Al seu currículum hi té 2.500 funcions per a televisió.
Als anys 70 va venir a actuar als teatres de Barcelona amb obres com La hora de la fantasia, El apagón i Violines y trompetas (que va interpretar 1.300 vegades el 1978, va reprendre el 1989 i fins fa uns mesos interpretaven de nou Joan Pera i Lloll Bertran, en un homenatge a l'amic). Pera recorda que al primer "oh", Morán es va voler quedar. Ja establert a la seva ciutat d'adopció, va encadenar comèdies clàssiques d'autors com Ray Cooney, Neil Simon, Peter Shaffer i Noel Coward, fins que va topar amb la seva mitja taronja professional.
Eixamplar el teatre als 90
El conseller Ferran Mascarell li reconeixia ahir el mèrit "d'eixamplar el nombre de persones que es van incorporar a la vida teatral com a públic". "Va fer seu el teatre popular, el teatre d'èxit, el teatre on la gent s'ho passava bé i reivindicava el riure. Ell ho va fer com ningú", destacava el conseller. També van normalitzar la comèdia bilingüe, plena de jocs de paraules amb el cullerot, el moll de l'os i la polleguera. Es va guanyar el públic català amb humor blanc. La Generalitat li ha atorgat la Creu de Sant Jordi aquest 2012.
La popularitat de Morán no es va acabar amb La extraña pareja (1994-1999). La productora Focus va tornar a unir el tàndem per arrasar a la taquilla amb obres per a grans públics com La jaula de las locas (2001), !Mamaaá! (2002) i Matar al presidente (2004). Van ser 12 anys seguits d'èxit junts. L'any 2006 es va haver de retirar dels escenaris. Primer un accident, després una cama trencada i finalment una infecció intestinal el van portar al llindar de la mort. Va tornar de 20 dies en coma i no se li va acudir res més que protagonitzar El enfermo imaginario (2008), un joc amb el clàssic de Molière pel qual es va fer acompanyar de tres joves talents com Marc Rosich i Pau Miró (dramatúrgia) i Antonio Calvo (direcció). "¿Per què no convertir els meus tripijocs hospitalaris en el centre d'una comèdia?", explicava. I així va ser com es va enfundar el pijama i va prometre que moriria sobre els escenaris. A la memòria de milers d'espectadors sempre hi serà.
