Papallones, música i el Tàpies més polític
La Fundació Tàpies explora el compromís de l’artista i l’obra sonora d’Allora & Calzadilla
Barcelona“Antoni Tàpies ha quedat com l’artista de referència dels nostres pares, una mica desconnectat del present. Per tant, hem de reescriure el relat de la seva obra per reconnectar-lo”. Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies, resumia així un dels neguits de la institució durant la presentació de la programació del 2018, que acollirà a partir del 7 de juny 'Antoni Tàpies. Biografia política', una gran exposició dedicada a examinar la dimensió política de l’obra de l’artista. La mostra marcarà el tret de sortida dels actes d’escalfament del centenari de Tàpies previst per al 2023.
Les peces de 'Biografia política' no seran necessàriament les més explícitament de denúncia o compromís, explica Guerra, sinó obres com els tres quadres de gran format que tornaran a compartir paret per primera vegada des que Tàpies els va exposar el 1964 a la tercera Documenta de Kassel. “L’objectiu és examinar de quina manera Tàpies va fer política, ja fos a la postguerra, durant el franquisme o en el període immediatament anterior a la Transició”, explica Guerra. L’exposició, de fet, s’atura en el 1977, quan Tàpies publica la memòria personal, on declara que no vol que el seu treball sigui polític, sinó que li vol donar “una funció política”.
Un repte per al visitant
L’altra gran exposició que acollirà la Fundació (a partir del 4 de febrer) serà 'Allora & Calzadilla', que posa el focus en les investigacions musicals i sonores de Jennifer Allora i Guillermo Calzadilla, nou peces amb un caràcter performàtic que, segons Guerra, “demana als visitants una mirada activa”. En una de les obres, un pianista emergeix d’un forat practicat des de l’interior d’un gran piano i interpreta la 'Novena simfonia' de Beethoven. En una altra, un mediador de sala seu al damunt de la escultura de fang d’un gran hipopòtam mentre llegeix els diaris del dia i fa sonar un xiulet cada vegada que llegeix sobre una injustícia.
La necessària presència dels mediadors que completen l’element performàtic de les obres no serà constant: la peça del piano, per exemple, només s’interpretarà un cop al dia. “Les peces estaran desactivades bona part del dia, cosa que genera un problema logístic força complicat -admet Serra-. Més que una exposició, això serà una partitura que fa sonar diferents parts de l’espai. I algun visitant potser sentirà que no està acabada de muntar”.
El director i comissari admet que l’exposició 'El gran bosc', del barceloní Daniel Steegmann Mangrané, també posarà les coses difícils als visitants. “Serà una intervenció amb una papallona tropical blava que, en funció del vent, es pot propagar per l’Eixample”, explica misteriós Guerra sobre la mostra que coordina The Green Parrot. “No s’anunciarà l’inici. Pot ser que el visitant se la trobi i pot ser que no. Serà una exposició sense guió”.
La programació del 2018 la completaran al febrer 'T de Teresa', homenatge a la figura de Teresa Barba i el seu “paper crucial” en l’obra i la identitat pública de Tàpies, i al novembre la primera mostra a l’estat espanyol sobre Aslan Gaisumov, artista txetxè que treballa a través d’instal·lacions audiovisuals. “Com Tàpies, el seu treball té una dimensió política que evidentment no pot expressar de manera explícita al seu país”, apunta Guerra.
