El Parlament torna a reclamar els 'papers de Salamanca' i la gestió de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

BarcelonaSensació de 'déjà-vu': el Parlament ha tornat a reclamar la plena restitució del fons arxivístic espoliat a la Generalitat de Catalunya durant el franquisme, fa ja 80 anys, i que encara no ha retornat a Catalunya –és una demanda que es repeteix al llarg dels anys–. La moció, presentada per JxCat, ha estat aprovada per 85 vots a favor (JxCat, ERC, la CUP, els comuns i el PSC) i 38 en contra (el PP i Cs).

El 7 de febrer la consellera ja va dir al Parlament que havia requerit per carta una reunió de la comissió formada per la Generalitat i el ministeri de Cultura per desencallar el retorn dels papers. “Salamanca continua detenint uns 30.000 documents que van ser objecte d’espoli durant la Guerra Civil”, va dir aleshores la consellera. “Del que es tracta aquí és de restituir, per dignitat, una documentació que pertany al poble, als ciutadans i a les entitats, a l’administració, local i nacional, de Catalunya”, va dir. Sempre hi ha hagut un ball de xifres pel que fa als papers que han retornat i als que no, però la consellera ha donat aquestes dades: "Entre els anys 2006 i 2014 han retornat a Catalunya, procedents de Salamanca, 1.480.000 folis, en 1.674 caixes, a més de 900 llibres, 10 cartells, 3 mapes i dues banderes". Segons Borràs, el 96% dels fons retornats ja han estat restituïts als seus propietaris.

La moció també demana la recuperació dels papers catalans que es troben a l’Arxiu d’Àvila. Aquests papers es reclamen des del 2015. Es tracta dels documents que els nazis van decomissar de les oficines que la Generalitat republicana tenia a París el 1940 i que posteriorment van entregar al govern franquista.

La gestió de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

El Parlament també ha aprovat instar el Govern que "els fons propis de Catalunya situats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Real de Barcelona s'integrin en el sistema d'arxius de Catalunya". Al segle XVIII a l'Arxiu Reial de Barcelona li van canviar el nom pel d'Arxiu de la Corona d'Aragó amb l'objectiu que acollís els arxius de València, Mallorca i Aragó. Els documents, però, no es van arribar a traslladar mai. L'arxiu d'Aragó es va cremar i els de Mallorca i València els han acabat gestionant els respectius governs autonòmics. L’Arxiu de la Corona d’Aragó és una de les institucions barcelonines més antigues, juntament amb el Consell de la Ciutat. De fet, durant 700 anys no s’ha mogut pràcticament de la plaça del Rei.

El 70% de la documentació és catalana, però des del 2007 l’arxiu està gestionat per un patronat comú de les quatre comunitats autònomes i el ministeri de Cultura. Aquest patronat no s’ha reunit mai.