“Els Pastorets del pare són un miracle que no té fórmula”
Per què el seu pare, Josep Maria Folch i Tores, va escriure una nova versió dels Pastorets?
Tenia 36 anys i era conegut com a autor infantil i juvenil gràcies a la revista En Patufet. Li van fer l’encàrrec i els va escriure en una setmana, amb urgència. Li van oferir 500 pessetes si sortia bé l’estrena, però a l’hora de la veritat no en va cobrar ni cinc, li van dir que ho considerés un donatiu al teatre. Però el va compensar de sobres, perquè potser és l’obra que li va donar més rendiment econòmic, a part de satisfacció. I va ser l’última obra que va veure, al Romea, pocs dies abans de morir, el 15 de desembre del 1950.
Com s’explica que encara es representin?
Són una tradició que passa de generació en generació. Els Pastorets del pare no van de la història sagrada, són de caràcter popular. Al pròleg, explicava que no va recórrer als textos sagrats sinó que es va plantar a les escales de la plaça de la catedral, davant la Fira de Santa Llúcia, per captar el caire que havia de tenir l’obra. Són uns Pastorets molt eixerits, molt catalans, i fan riure, amb una sàvia dosificació de les escenes sagrades, que són curtes, i de les escenes dramàtiques, per no espantar les criatures. Els Pastorets del pare són un miracle que no té fórmula. Com ho va fer? Li va sortir de dins. Era creient i tenia molt contacte amb infants: entre d’altres, tenia deu fills!
Se n’han fet moltes adaptacions, de l’obra del seu pare. Què li sembla?
Sí, i haurien de demanar permís, però no ens hem d’enfadar, tractant-se d’uns Pastorets, que són símbol de pau i amor fratern. Jo comprenc que hi intercalin al·lusions al seu poble o a la situació actual, és natural. Però segons quins canvis... en el fons em sap greu que no es vegin els originals i també que no es facin a Barcelona. Tot i que estem molt contents i molt agraïts a tots els grups d’aficionats que els representen en més de 50 poblacions. Aviam si en l’any del centenari, el 2016, es poden representar al Romea, on es van reestrenar amb actors professionals, i amb el text original. Seria bonic.
