MÚSICA

L’esperit de Pau Casals i Gaspar Cassadó, a L’Auditori

Spirit of Casals (Warner) és el títol del disc que el violoncel·lista valencià Damian Martínez Marco ha enregistrat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la direcció de Jordi Bernàcer. Tots els implicats participen demà en la presentació del disc a la sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona. L’esperit és el de Pau Casals, que amara el repertori del disc de dalt a baix: Concerto Ballata d’Alexander Glazunov, Nocturnes portuguais de Gapar Cassadó i la miniatura Sant Martí del Canigó de Casals. És a dir, un concert que Glazunov va dedicar a Casals i una obra de Cassadó, deixeble del violoncel·lista i ell mateix un gegant del violoncel.

“Evidentment, per a un violoncel·lista Casals és la figura primigènia, la figura substancialment bàsica. El primer disc que vaig tenir va ser un vinil de Pau Casals que em van regalar pels meus 7 o 8 anys. Era impactant escoltar aquella veu. Va ser una cosa molt forta per a mi. I al llarg dels anys t’adones que la veu de Pau Casals cada vegada té més significat i és una cosa infinita en un sentit de bellesa, de personalitat, de qualitat. És el so”, explica Damian Martínez, 50% del Duo Cassadó que forma amb la pianista Marta Moll de Alba.

D’alguna manera, el punt de partida del projecte és el concert de Glazunov, un singular exemple de romanticisme rus compost el 1931. “Ha vingut tot rodó. Poder fer un disc amb orquestra és fantàstic i un cop vaig veure que el concert de Glazunov estava dedicat a Casals, vaig descobrir també el concert de Cassadó, i vam arribar a la conclusió que tenia tot el sentit del món posar-lo en un disc d’homenatge al mestre Pau Casals”, diu Martínez.

En aquest repertori pren una volada especial l’obra de Cassadó, un bellíssim poema simfònic que fins ara no s’havia enregistrat. Martínez hi va arribar, a Nocturnes portuguais, gràcies a “un bon amic” que havia trobat la partitura a la Biblioteca de Catalunya, on es conserva una part del llegat familiar de Cassadó; el fons documental personal i el de la seva dona, la pianista Chieko Hara, és a la Universitat de Tamagawa, a Tòquio. “Un cop vaig tenir la partitura de Nocturnes portuguais em vaig adonar que era una peça d’una qualitat fantàstica. A més, amb la partitura hi anava una còpia del programa de l’estrena del concert a Madrid el 1933 amb Cassadó com a solista, i l’Orquestra Filharmònica de Madrid amb el mestre Arbós. Va ser un gran descobriment”, recorda el violoncel·lista valencià, que lamenta que Cassadó sigui poc conegut aquí: “Sí que és molt conegut arreu, i al Japó directament és Déu”.

Martínez parla amb coneixement de causa. Amb el Duo Cassadó es dedica a “donar-li la importància que es mereix com un dels grans violoncel·listes de la història i un fantàstic compositor”. “Per això ens diem Duo Cassadó i hem recorregut tot el món posant de manifest el seu nom. A l’abril torno al Japó i tornaré a visitar els fons documentals per veure què més en podem fer”, diu.

  • Etiquetes