Pau Figueres fa màgia amb guitarra flamenca i ‘trap’

BarcelonaPau Figueres (Barcelona, 1989) és un dels millors guitarristes del país. L’elogien Toti Soler i Mayte Martín, i la llista de músics amb què ha compartit escenari o estudi és molt eloqüent: Lídia Pujol, que va ser la primera, Sílvia Pérez Cruz, Manolo García, Rufus Wainwright, Carles Benavent, Gemma Humet, Marco Mezquida, Judit Neddermann... A més a més, està desenvolupant una carrera com a líder que de moment té dues empremtes discogràfiques eminentment instrumentals: Pau Figueres (2015) i Nada nuevo bajo el sol (Satélite K, 2018), el treball que presenta avui al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona (22 h), i en què dibuixa un paisatge personal a partir de dos llenguatges, el flamenc i el trap ; sí, com Rosalía però amb la guitarra en comptes de la veu.

“Volia endinsar-me en terrenys més intuïtius”, diu Figueres, que a la seva manera treballa amb la llibertat i l’atreviment de músics lligats al flamenc i al jazz com Jorge Pardo. En el seu cas, la intuïció l’ha dut a remenar compassos de bulería, a “inventar unes alegrías a 7” en un homenatge a Paco de Lucía titulat El Palmar i a imaginar una connexió amb el flamenc a través de la família extremenya de la mare i plasmar-la en un tema, Los lobos, compartit amb Carles Benavent, “un Miles Davis o un Chick Corea del baix, aquest és el nivell del Carles”, diu Figueres.

Tot plegat ho ha fet Figueres perseguint “un univers sonor amb solidesa i coherència” que es desplega en tota la seva magnitud a Mabiche, un tema que camina flamenc amb el groove del trap. “Té un groove totalment de música urbana d’avui dia. Parteix d’un track de trap que toco amb la guitarra flamenca. M’interessa molt el trap, n’escolto molt. I si pogués resumir el disc en un sol tema, seria Mabiche. A més a més, és el que està agradant més. N’estic molt content”, explica Figueres.

Paco de Lucía i Robbie McIntosh

A Nada nuevo bajo el sol conviuen ànimes acústiques i electròniques. D’una banda hi ha la guitarra espanyola, que Figueres toca sense regalar-se virtuosismes narcisites. Precisament a una guitarra està dedicada Cabeza de media luna & Zarpamos : “Quan va morir Paco de Lucía em vaig comprar una guitarra del 1987 del Faustino Conde, el lutier que li feia les guitarres al Paco”, explica Figueres, un músic que té una tècnica prodigiosa, però que s’estima més fer com Toti Soler i tocar amb calma i deixant espais. “Els músics que m’agraden toquen així, dosificant l’energia”, diu.

Entre els músics que admira hi ha Robbie McIntosh, el guitarrista britànic que ha tocat amb Paul McCartney, The Pretenders i Talk Talk, entre d’altres. A ell li dedica Thanks Robbie. “És una de les meves influències més grans. És un geni i m’agrada molt com s’expressa amb la guitarra. Ell va fer un tema anomenat Thanks Chet, dedicat a Chet Atkins, i jo en faig un titulat Thanks Robbie ”, diu. Aquesta peça, més elèctrica i electrònica, mostra l’altra ànima de Pau Figueres, el camí cap a on vol anar.