MÚSICA
Cultura 25/03/2011

La Pegatina triomfa regalant els seus discos

El septet rumber de Montcada i Reixac exhaureix les entrades de la Sala Apolo per als seus concerts d'avui i demà. Hi presentaran el nou disc Xapomelön , que ja s'han baixat legalment 30.000 fans.

Marta Salicrú
3 min
El Rubén, amb la guitarra, i l'Adrià, amb la pilota, van començar La Pegatina sense saber que feien rumba.

Barcelona.El septet rumber La Pegatina presenta aquesta nit i la de dissabte a la Sala Apolo el seu tercer treball, Xapomelön , i ho fan amb totes les entrades venudes, és a dir, davant de 1.200 persones cada nit. 2.400 persones és una bona xifra si parlem del públic d'un concert, però és relativament petita si la comparem amb 30.000. I 30.000 són les persones que han aconseguit el seu nou disc des que es va publicar la setmana passada.

Per què La Pegatina no surten a les llistes de vendes, doncs? Perquè els discos de La Pegatina més que vendre's es baixen. Els seus tres àlbums editats fins ara, Al carrer! (2007), Via Mandarina (2009) -que ja suma un milió i mig de descàrregues, la meitat de gent de Sud-amèrica- i ara Xapomelön , es poden baixar gratis i legalment del seu web. I és que La Pegatina creuen en la lliure circulació de la música i en són militants. I tot i regalar la seva música, els surten els números.

"Creiem que hem de donar la nostra música perquè volem que ens escolti tothom. I d'aquesta manera tenim concerts, que és com aconseguim viure de la música", explica l'Adrià, veu i guitarra. Fa tres anys que La Pegatina es dediquen de manera professional a la música, i ara mateix el grup paga els sous dels seus set membres, i de dotze persones quan van de gira. És a dir, que el seu model funciona. "Volem donar exemple que la descàrrega gratuïta és compatible amb la venda de discos", continua el Rubén, veu i guitarra i fundador del grup amb l'Adrià. "Regalar el disc per nosaltres és com una cura d'humilitat", afegeix aquest últim. "Quan vas a una botiga de roba, abans de comprar res t'ho emproves. Doncs aquí igual. Tu ho proves, i si t'agrada, col·labores amb el grup".

Col·laborar amb el grup vol dir comprar-se l'edició física del disc o anar a veure'ls en concert, cosa que els seus seguidors fan amb la mateixa militància amb què ells pengen la seva música a la xarxa. "A l'Apolo hem exhaurit entrades cada vegada que hi hem tocat", diu l'Adrià. "La primera vegada, el 2008, les vam exhaurir deu dies abans, i vam ser el primer grup en la història de l'Apolo a fer-ho sense discogràfica. L'any passat vam tornar-hi i les vam exhaurir vint dies abans. I aquesta vegada, a un mes i mig del concert teníem totes les entrades venudes, així que vam decidir fer-ne un altre, i s'ha tornat a omplir. Però ja no en podíem fer més perquè la sala estava ocupada".

Crear comunitat

Però els fans de La Pegatina no només van a veure'ls quan toquen al seu poble. Estan disposats a fer quilòmetres. "Al febrer vam fer una gira per Holanda, i de les deu sales en què vam tocar en vam omplir tres", explica el Rubén, "però hi havia sales que estaven plenes de catalans i de gent d'Espanya". "A Amsterdam, en una sala de 800 persones, hi van venir 300 catalans expressament", assenteix l'Adrià.

Com han aconseguit mobilitzar d'aquesta manera el seu públic? Doncs treballant molt per construir un sentiment de comunitat al voltant del grup. I això ho han aconseguit cultivant molt la relació amb els fans a les xarxes socials -"Són moltes hores davant de l'ordinador"-, però també en els directes: "Quan acabem el concert baixem i anem a parlar amb la gent, signem discos, ens fem fotos i el que vulguin, perquè són ells els que ens vénen a veure, són els que fan que puguem continuar vivint de la música", afirma l'Adrià. "El que aconseguim amb això és crear molta fidelitat entre el públic, perquè se senten part del grup", diu el Rubén.

No és fàcil per a La Pegatina contestar personalment tots els mails i comentaris que reben dels seus fans, però en el seu model autogestionat i assembleari no és concebible externalitzar res. "És molt difícil aconseguir-ho", admet el Rubén. "Quan arriben a tenir cert volum de feina els músics ho deleguen tot, i crec que és aquí on molts grups perden la naturalitat i la proximitat amb el públic: quan el mànager decideix una cosa que el grup ni tan sols no sap. No volem tenir cap sorpresa. Volem que tot el que ens envolta sigui coherent amb el que fem". I si una cosa són La Pegatina és coherents.

stats