FOTOGRAFIA
Cultura 24/06/2013

Pep Bonet, l'activisme en imatges

El fotògraf mallorquí té dues exposicions a Palma i participa en el Circuit de Barcelona

Cristina Ros
3 min

PalmaQuan Pep Bonet (Colònia de Sant Jordi, 1974) es va traslladar a Sierra Leone el 2002 per desenvolupar el seu primer projecte a llarg termini, anava buscant si quedava cap signe de fe en aquelles societats tan ferides per la crueltat dels conflictes bèl·lics que acabaven de patir. "Em vaig apropar a un camp de refugiats amputats i hi vaig trobar uns joves que jugaven a futbol. A tots els faltava una cama, però les crosses la suplien de manera extraordinària. D'aquell projecte, que era Faith in chaos , va néixer la sèrie One goal . Amb Sergi Agustí ens vam arribar a fer ambaixadors del Single Leg Amputee Sports Club (SLASC), els buscàvem suport i els vam donar a conèixer arreu. Podríem dir que els hem fet famosos", assegura el fotògraf mallorquí amb un orgull no exempt d'ironia.

I continua: "Per ventura va ser en aquell moment quan vaig ser conscient que la càmera, que la meva feina, podia satisfer el meu activisme i ser-ne el mitjà". One goal , la llarga sèrie que reflecteix l'evasió i l'estímul que suposa jugar a futbol per a aquells joves amputats de Sierra Leone, és sens dubte la més reconeguda de totes les que ha dut a terme Pep Bonet. Amb aquesta sèrie va aconseguir un segon premi al World Press Photo del 2007, entre altres reconeixements, però també amb One goal la seva obra va entrar per primer cop en la col·lecció d'un museu d'art contemporani. Es Baluard exposarà una selecció d'aquesta sèrie dins la programació del Palma Photo.

No té ni quaranta anys, però ja ha treballat les imatges que deixen la sida, la transsexualitat, les migracions forçades de persones a la recerca d'una vida millor, la fam en paral·lel al malbaratament d'aliments. Ho ha fet en països com Somàlia, Etiòpia, Burkina Faso, Hondures, el Brasil, Sierra Leone, Sud-àfrica, Xile i Nicaragua. Però no hi ha cap país, ciutat o racó on entri Pep Bonet amb la càmera que no sigui particularment dur. Ell diu que sempre s'assegura "d'entrar-hi per la porta per la qual s'ha d'entrar i de la mà de qui et pot obrir aquesta porta". "Una vegada et trobes dins el cercle, tot és més senzill: he de reconèixer que m'agrada l' underground , a més que és gairebé una obligació donar-lo a conèixer".

També dins el context de PalmaPhoto, el CaixaFòrum acollirà l'exposició del treball Food security, un encàrrec de l'Obra Social de La Caixa que el fotògraf ha desenvolupat a Bolívia i a Tanzània, i que ofereix una mirada dels petits productors en vies de desaparició. De fet, l'exposició s'inicia amb 200 quilos de menjar, que és la mitjana d'aliments que cada família deixa que es faci malbé a l'any en un país desenvolupat. "Hem volgut reflectir la vida d'aquelles persones que han de rendibilitzar al màxim el que tenen per sobreviure", diu. Bonet no dubta a qualificar aquesta sèrie de fotografia en color de "positiva": "Hi ha esperança".

Ara bé, un dels temes més recurrents en la trajectòria de Pep Bonet és la sida, amb treballs com Aids in Etiopia , que ja el 2004 li va reportar el premi Scherpenzeel de fotoperiodisme. Només un any després era reconegut amb l'Eugene Smith de fotografia humanitària. Quan explica els projectes que posteriorment ha desenvolupat sobre la transsexualitat, assegura que són conseqüència d'haver conegut intensament el problema de la sida. Amb Forced identity, Pep Bonet va guanyar un altre segon premi del World Press Photo del 2009.

Aquests dies podem trobar algunes fotografies de la sèrie All imperfect things a Barcelona, en concret al Círculo del Arte, on es presenta l'exposició Inèdits , en la qual Pep Bonet comparteix espai amb Samuel Aranda, Guillem Valle i Olmo Calvo, una mostra que forma part del Circuit de Fotografia Documental de Barcelona. Per a aquesta iniciativa, Pep Bonet ha treballat amb transsexuals de Rio de Janeiro i Fortaleza.

Quan se li demana que es defineixi com a fotògraf, ell no ho dubta. "Sóc un fotògraf documentalista, cosa que per a mi té el valor de poder reflectir la realitat sense deixar de banda la part creativa". En el seu dia a dia hi ha un repte que va assumir gairebé des dels inicis: "Has de mostrar la realitat, però mai no l'has d'estigmatitzar. I la línia que separa l'ètica de l'estètica és sempre molt fina. No et pots passar a l'altre costat".

stats