Peralada estrena la versió furera d''Història d'un soldat': de la Primera Guerra Mundial a la Guerra de l'Iraq

L'obra de Stravinski, amb Àlex Ollé a la direcció, s'interpretarà per primer cop a l'Estat divendres

La Fura dels Baus estrenarà aquest divendres al festival Castell de Peralada una revisió contemporània de l'obra 'Histoire du soldat' (1918), de Stravinski, amb un missatge colpidor i crític sobre els conflictes bèl·lics. Sota la direcció d'Àlex Ollé i la música en directe de l'Orquestra Simfònica Camera Musicae, s'ha adaptat el text original de Ramuz sobre la història d'un soldat a qui un diable el va convèncer de vendre's el violí (la seva ànima) a canvi de la saviesa recollida en un llibre. La versió furera centra la posada en escena en un soldat en coma (interpretat per Sébastian Dutriex, que també fa de dimoni i narrador) en què fantasmes i al·lucinacions cobren vida amb l'ajuda de projeccions de vídeo. És el primer cop que el muntatge es veu a l'Estat després d'haver-se estrenat l'any passat a Lió (França).

El títol de l'adaptació de La Fura dels Faus ja és una declaració d'intencions per marcar la universalitat de la narració. L''Histoire du soldat' (història del soldat) d'Igor Stravinsky s'ha rebatejat com a 'Història d'un soldat'. Parteix de la història d'un soldat de fa cent anys (agafant referències del clàssic 'Johnny got his gun' del 1939, protagonitzat per un combatent mutilat de la Primera Guerra Mundial) i la projecta fins a la contemporaneïtat amb la carta de suïcidi de Daniel Somers, un soldat veterà nord-americà que va combatre a la Guerra de l'Iraq i que el 2013 es va treure la vida quan tenia trenta anys al no superar aquella experiència dolorosa i traumàtica.

"Sovint se n'ha fet una visió més naïf, d'aquest conte rus, però nosaltres volíem parlar de la cruesa d'una guerra", explica el director Àlex Ollé. Admet que per a la posada en escena la carta de suïcidi va ser reveladora i un "element clau", perquè expressa molt bé el trauma dels combatents que són incapaços de refer la vida.

L'obra de Stravinsky, composta el 1917 a partir del text de Ferdinand Ramuz, té tres personatges principals (el soldat, el diable i un narrador) i la música de set instruments. Està basada en un conte popular protagonitzat per un soldat que, tornant a casa, topa amb un diable que el convenç de canviar-li el violí (que representa la seva ànima) per un llibre que li atorgarà la saviesa. S'està tres dies per ensenyar-li al diable a tocar l'instrument. Tot seguit s'adona que en realitat han passat tres anys i, quan torna a casa, ja ningú el recorda. La música original té influències de tango, ragtime, pasdoble i jazz i, segons Ollé, ja en aquella època era una barreja "molt innovadora" i que la fa una "peça molt interessant".

Al muntatge de La Fura, la història se centra en un soldat en coma (interpretat per Sébastian Dutriex, que també fa de dimoni i narrador) en una habitació d'hospital on es van creuant dues realitats paral·leles. D'una banda, els pensaments i records del soldat (amb l'ajuda de vídeos projectats amb imatges impactants com ara tortures) i, de l'altra, la narració real amb el personal sanitari que l'atén i els familiars que el visiten. Aquests dos mons es van creuant durant el muntatge fins al punt que s'arriba a una mena d'"esquizofrènia".

La resta d'actors que hi actuen, fent personatges secundaris, són Jean-Philippe Bigorre, Rémi Blasquez, Jean-Luc Burfin, Pierre Desmaret, Caroline Michel i Monique Milliot. Tampoc hi falta el violí, metàfora de la seva ànima, ni el llibre de la saviesa. I a dalt de tot de l'escenari, ben visible, l'Orquestra Simfònica Camera Musicae interpretant els temes en directe.

El muntatge és en francès, està subtitulat en català i dura una hora i mitja. Es va inaugurar l'any passat a l'Òpera Nacional de Lió, coincidint amb el centenari de l'estrena de la peça de Stravinski.