"Però on és el cap de Franco?"

Pocs veïns, algun turista i molts periodistes reben al Born les dues estàtues franquistes

La instal·lació de dues estàtues franquistes a la plaça del Born ha generat molt rebombori mediàtic i polític, però aquest matí s'han col·locat amb força calma i pràcticament cap protesta sobre els rails que formen part de l'exposició 'Franco, Victòria, República, impunitat i espai urbà'. Pocs veïns han seguit la feina dels operaris, i els turistes més encuriosits preguntaven sobretot on era el cap de Franco. Davant la resposta –no se sap per què va desaparèixer de dins els magatzems municipals de Via Favència– quedaven força astorats.

Un veí nascut al Born, Rafael Serra, de 65 anys, deia: "No ho acabo d'entendre. Podrien haver fet cinquanta mil exposicions sense haver de plantar aquí al mig el Franco. És una provocació". Flavio Hafner, un ciutadà suís que està fent un doctorat, afirmava que "tot depèn de com s'expliqui": "Si serveix per generar debat em sembla bé. Crec que s'ha de parlar sobre el franquisme. Vaig anar a una exposició a Alemanya que mostrava com els artistes, per culpa de la pressió i la por, havien acabat treballant per al règim nazi. És molt interessant i necessari per alertar dels perills que suposa que l'art treballi per al poder", afirma.

"El Born no és un temple sagrat"

La Rebeca Martín és una veïna de 39 anys que avui s'ha apropat al Born. Defensa l'exposició: "Hi estic molt d'acord perquè provoca reflexió i és important que es debati sobre la nostra història. No crec que el Born sigui un temple sagrat on no es pugui fer res més que mostrar el jaciment. Hi ha moltes coses que poden ferir les sensibilitats, a mi n'hi ha moltes que no m'agraden, però no per això crec que s'hagin de prohibir".

A la Pilar i el Ramon, que són d'Hellín (Albacete) i Múrcia els indigna l'estat de l'estàtua eqüestre de Franco: " Creiem que no és necessari remoure tot això. Hi ha d'haver respecte pels uns i pels altres perquè hi va haver víctimes als dos bàndols. A Hellín també hi havia un bust de Franco a la plaça del poble i un dia 'va caure'. Estava molt ben clavat i tots sabem qui el va fer caure". Un altre veí defensava que les estàtues mai haurien d'haver anat als magatzems municipals i s'haurien d'haver quedat a l'espai públic: "No podem renunciar a la nostra història. El franquisme forma part del nostre passat. Hem d'explicar tot allò que no ens agrada però no hem d'amagar que hi va haver una dictadura i molts addictes al règim".

"És una ofensa per a tots els morts del franquisme"

Des de primera hora del matí, pràcticament des que havia arribat la primera estàtua, 'La Victòria', l'Ernest Sant era al Born amb una bossa. "Quan he vist que les col·locaven he anat a comprar una dotzena d'ous", assegura. Finalment, quan ja s'havien col·locat les dues estàtues ha llançat els ous i pocs segons després dos guàrdies de seguretat l'han apartat. Escortat pels responsables de seguretat ha pogut parlar amb calma amb tots els mitjans que l'hi han demanat i ha dit que havia tirat ous perquè estava indignat i perquè "crec que quan una cosa no t'agrada l'has d'intentar canviar". " És una ofensa per a tots els morts del franquisme", ha afegit. Sant ha pogut marxar a casa després de donar les seves dades als Mossos d'Esquadra i les restes d'ous que han acabat empastifant el Franco decapitat s'han netejat amb una mànega.

La trajectòria de dos escultors

L'exposició, que es presentarà a la premsa aquesta tarda i demà dimarts obrirà les portes al públic, vol obrir el debat sobre la impunitat del franquisme a través de les estàtues i dels escultors que la van crear. Frederic Marès és el responsable de l'estàtua 'La Victòria',  que ara és davant del Born. Aquest homenatge a la victòria franquista va ser a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Diagonal fins al 20 de gener del 2011. Josep Viladomat, que va ser un republicà convençut i va fer diversos encàrrecs per al govern de la República, va acabar treballant també per al règim franquista. L'escultura de Franco dalt del cavall és obra seva. L'obra 'La Victòria' és en un extrem dels rails, i l'estàtua eqüestre l'observa des de l'altra extrem. Una rèplica en paper de 'La República', una obra també de Viladomat que exalta els valors republicans i que actualment és a la plaça de la República de Nou Barris, projecta la seva ombra sobre les dues estàtues franquistes.