TEATRE

Peter Brook torna a la guerra de ‘Mahabharata’

Temporada Alta acull ‘Battlefield’, que destil·la un passatge del poema èpic indi

L’any 1985, el director Peter Brook va estrenar una obra tan mítica que marcaria el llistó i el segell de les seves pròpies produccions i suposaria una fita per al teatre europeu. Mahabharata era l’adaptació del poema èpic indi del mateix nom, una feina que li va costar a Brook i al seu equip de col·laboradors, entre els quals el guionista Jean-Claude Carrière, més d’una dècada de viatges, d’estudi del sànscrit, de filosofia i de la tradició religiosa índia. Mahabharata és un poema de fa cinc mil anys tan immens que Brook el va haver de resumir en nou hores de teatre, 25 actors i 5 músics. I per a ell continua sent un pou sense fons, “una tela que cobreix tots els aspectes de l’existència humana”, n’ha dit.

Com abans ja havia fet a La mort de Krishna (2002), amb Battlefield -que es presenta en dues funcions al festival Temporada Alta, al Teatre Municipal de Girona, avui i demà- Peter Brook i Marie-Hélène Estienne, la seva parella i tàndem creatiu durant quatre dècades, i altra vegada amb la col·laboració dramatúrgica de Carrière i del músic Toshi Tsuchitori, tornen a la mateixa obra que va fer rendir el públic ja fa trenta anys per centrar-se ara en una de les batalles dinàstiques que s’hi expliquen i que condensa l’essència d’aquell muntatge mític en només 75 minuts.

Battlefield (camp de batalla) comença després d’una guerra que ha arrasat un país, amb 10 milions de morts, i ha dividit una família, perquè ha enfrontat germans i cosins i els seus respectius descendents. “Les preguntes que formula són: com han arribat fins aquí? Com fer justícia? Com reconstruir aquesta terra i aquesta gent? I per què ho haurien de fer? -planteja l’actor Jared McNeill-. Això avui es podria aplicar a molts llocs, persones i situacions, no cal fer la llista”. De tota manera, el director cita al programa de mà Hiroshima i Síria, i els presidents Obama, Putin i Hollande. Brook creu que el text té un sentit especial en el moment actual. “Cadascú rep l’obra d’una manera diferent. Nosaltres tampoc tenim una idea de claredat absoluta -avisa McNeill-. No és una obra lineal. No cal obsessionar-se a entendre-la; quan et relaxes tens una experiència més íntima i enriquidora”.

Amb 91 anys, després de sis dècades transformant el teatre europeu, primer des de l’anglesa Royal Shakespeare Company i després des del centre de recerca francès Théâtre des Bouffes du Nord, Peter Brook segueix actiu. Battlefield és el desè espectacle seu que passa pel Temporada Alta. Els espectadors ja esperen el seu teatre d’aparença austera, el seu espai buit, com en deia als anys 60. “Diuen que Mahabharata era minimalista, però no ho era -rebat el músic Toshi Tsuchitori, que actua a Battlefield -. El que passa és que al teatre d’en Peter hi ha molta feina prèvia, i l’anem traient: si no ho necessites, fora. Vam treballar amb 40 músics i en van quedar cinc. És més poderós l’espai buit i el silenci que omplir-ho tot amb paraules. No necessites ni actuar”, afirma. Els actors coincideixen amb aquesta idea: “En Peter i la Marie-Hélène t’exigeixen ser honest i sincer. Com a actor pots tenir algunes eines per entrar en una obra i sortir-te’n bé. Però ells no volen que actuïs. És un exercici diferent. Has d’allunyar-te de les fórmules i ser honest, a l’escenari i fora, quan parles amb la gent, que ho reben de maneres diferents en funció de cada lloc”, diu l’actor Ery Nzaramba.

El Temporada Alta, que està a la recta final, també ha convidat aquest cap de setmana un altre director internacional, el portuguès Tiago Rodrigues, que debuta al nostre país. Oferirà una lectura contemporània d’ António e Cleópatra de Shakespeare amb un duo de ballarins.