El novel·lista nord-americà Philip Roth guanya el Man Booker International
L'autor nord-americà ha guanyat el premi més prestigiós de la literatura anglosaxona, el Man Booker, cosa que el confirma com el millor autor de la seva generació. La Magrana va publicar fa uns mesos la seva útlima novel·la, 'Némesi'
BarcelonaPhiliph Roth (Newark, 1933), un dels referents imprescindibles de la literatura universal contemporània, sobretot des de la publicació d'El trastorn de Portnoy (1969), ha estat guardonat amb el premi Man Booker International. Roth rivalitzava amb l'escriptor espanyol Juan Goytisolo, el libanès Amin Maalouf, la italiana Davia Maraini, les nord-americanes Tanne Tyler i Marilynne Robinson, els xinesos Su Tong i Wang Anyi, els britànics John Le Carre, James Kelman i Philip Pullman i el canadenc Rohinston Misty.
El premi, dotat amb 68.400 euros, s'atorga cada dos anys a un autor viu pel conjunt de la seva obra escrita en anglès o traduïda a aquest idioma. Segons el president del jurat, Rick Gekoski, "durant més de cinquanta anys, els llibres de Philip Roth, d'arrels jueves, han estimulat, provocat i divertit un gran nombre de lectors". "La seva imaginació" –ha afegit– "no tan sols ha transformat el concepte que tenim de la identitat jueva, sinó que ha reviscolat el gènere de ficció, i no tan sols de ficció nord-americana".
Roth, a qui agrada a les seves novel·les endinsar-se en les zones més obscures de l'experiència humana, ha assenyalat que "un dels plaers més especials" que ha sentit com a escriptor és saber que la seva obra ha estat llegida per lectors d'arreu del món, malgrat "els maldecaps que comporta qualsevol traducció".
Roth és un escriptor prolífic. Entre tota la seva vasta producció destaca la sèrie de novel·les protagonitzades pel seu alter ego Nathan Zuckerman. Zuckerman ha servit a l'escriptor per explorar en més d'una ocasió el sentit de l'existència o el misteri de la sexualitat. Algunes de les seves obres més destacades són Sabbath (1995), Pastoral Americana (1997) o La taca humana (2000). Algunes de les seves novel·les obliguen el lector a mantenir oberta la mirada en moments força angoixants. És el cas de Patrimoni (1991), en què el protagonista és testimoni de l'agonia i mort del pare. A El Pit, el protagonista pateix un altre tipus d'angoixa: es transforma en una mamella gegant. Amb el temps, lluny de declinar, l'autor nord-americà no ha perdut la capacitat de sorprendre el lector. A Nèmesis explica l'epidèmia de pòlio que va sacsejar els Estats Units l'estiu de 1941. És impressionant l'escena en què explica com cavar una tomba.
