Història

29. Pierre Laval a Barcelona

Capítol 29 de la sèrie 'Informes dels contraespies francesos a Barcelona'

El tema de l’estada del primer ministre francès Pierre Laval a Barcelona és prou conegut. Què hi feia Laval a Barcelona? Després de l’alliberament de França l’agost del 1944, el govern de Pétain a Vichy es va exiliar, primer a Belfort i després al castell Sigmaringen. El mateix dia de la caiguda nazi, el 2 de maig, Pierre Laval i un seguici de vuit persones (la seva esposa, Jeanne Claussat; el ministre Abel Bonnard i el seu germà Eugène; el secretari de Laval, Gérard Rey; el ministre Maurice Gabolde, i els dos pilots alemanys de l’avió de la Luftwaffe Gerhard Bohm i Helmut Kunk) aterraven a Barcelona amb la intenció que Franco els acollís. Laval s’hi va estar fins al 31 de juliol.

Laval i els seus acompanyats van ser instal·lats al castell de Montjuïc, tot i que primer s’havia pensat en l’Hotel Ritz, on ja tenia a punt l’habitació 108. Les estances del castell van ser condicionades per l’empresa de decoració Pallarols perquè l’estada no semblés una presó. En el seu equipatge Laval hi duia documentació considerada altament secreta; per exemple, una sèrie de cartes que, adreçades a Franco, Laval va donar a José Félix de Lequerica, vell amic i còmplice a París, llavors encara ministre espanyol d’Afers Estrangers, perquè les fes arribar a Franco. Segons el biògraf més solvent de Laval, Fred Kupferman, Lequerica va fer escorcollar les catorze maletes que duia Laval fins a trobar unes cartes que Franco li havia enviat l’octubre del 1939 i documentació sobre la División Azul que podrien comprometre Franco en les seves noves relacions de postguerra amb els aliats. Quan demanes aquestes cartes als arxius espanyols (AGA, militars, etc.) et miren amb cara de pòquer i et diuen que no tenen res; en puc donar fe.

Però a l’arxiu militar de Vincennes sí que hi ha documentació sobre aquella estada. No molta, però prou per iniciar la recerca. Podríem resumir-la en els següents punts: les relacions entre les autoritats franquistes i Laval van ser intenses; el governador civil Correa Veglison va sopar en més d’una ocasió amb Laval, que li va demanar diverses vegades parlar amb el cònsol nord-americà, però Correa no l'hi va permetre; l’agent E.126 del contraespionatge francès a Barcelona va ser l’encarregat de vigilar cada dia les entrades i sortides del castell de Montjuïc; la colònia vichyssoise francesa a Barcelona va generar diversos informes; els dos pilots alemanys van estar sota la protecció de l’agent Juan Bosch, de l’equip de Chamorro; la “2a bis” de l’estat major espanyol visitava cada dia Laval i enviava després els informes al capità general Solchaga; hi havia dies –com el 30 de maig– que el missatger, el tinent coronel Nicasio Riera Pons, anava tres cops a Montjuïc per parlar amb Laval. Quan no hi podia anar Riera hi anava el capità Escudero (àlies Rico), etc.

L’arxiu de Vincennes ens ha permès conèixer detalls de l’empresonament de Laval a Barcelona que a Espanya són, de moment, impossibles d’investigar. L’avió de Laval va anar a Àustria, on les autoritats nord-americanes el van lliurar als francesos, i aquests, després d’un judici de cinc dies, el van afusellar el 15 d’octubre. De Gaulle no li va concedir la gràcia, com sí que va fer amb Pétain.

I al capítol 30, i últim: "L’èxode d’una documentació excepcional"