Pilar Pallarés, Premio Nacional de poesia: "L'estat espanyol continua tenint una visió centralista de les llengües"

La poeta gallega defensa que el gallec està vinculat a les classes populars

La poeta gallega Pilar Pallarés, que ha rebut el Premio Nacional de poesia per la seva obra Tempo fósil, ha lamentat que "l’estat espanyol continuï tenint una visió centralista de les llengües encara que ho intenti dissimular".

La poeta ha escrit la major part de la seva obra en gallec. Després de rebre el premi s’ha descrit com a "nacionalista" precisament per una qüestió de llengua: "A Galícia el problema de l’idioma està molt lligat a una situació de classe, a les classes populars: soc nacionalista per això, perquè les identitats no m’importen en absolut, soc antiidentitària". Pallarés, doncs, vincula el gallec a la defensa d’una classes social. La poetessa assegura que va ser educada en la llengua espanyola per uns pares que eren gallegoparlants.

La destrucció del planeta

L'autora s'ha mostrat sorpresa per la concessió del premi, que concedeix el ministeri de Cultura i que està dotat amb 20.000 euros. Ni tan sols sabia que es fallava avui dijous. Tempo fósil sorgeix, segons la poetessa, d'una situació bastant personal, la desaparició de la casa del seu pare per l'ampliació de l'aeroport de la Coruña: "És un llibre que quasi ni tan sols tenia intenció de publicar i parla d'un tema que m'obsessiona: la possibilitat que alguna cosa pugui perviure". El temps, admet Pallarés, sempre està present en la seva poesia, i afegeix: "També la fugacitat i la capacitat que té la naturalesa de destruir-se i regenerar-se. Soc molt pessimista respecte la destrucció del planeta, és el que més em preocupa en aquests moments". La poeta explica que la consciència de la mort ha marcat la seva obra des de la infància.

El jurat ha escollit el llibre per com transmet "amb profunda saviesa i emoció, al mateix temps que lúcidament i de manera punyent, l'experiència de la pèrdua i de la destrucció d'allò viscut, d'allò que ens configura, des d'una consciència del paisatge com un cos viu".

Pilar Pallarés (Culleredo, la Coruña, 1957) és llicenciada en Filologia Gallega i treballa com a professora de literatura gallega en un institut. Va començar a escriure poesia als 17 anys, primer en espanyol i després en gallec. El 1979 va publicar Entre lusco e fusco i, el 1983, Sétima soidade. També ha publicat Livro das devoracións (1996), Poemas (2000) i Leopardo son (2011), que va rebre el premi de l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega. Tempo fósil (2018), publicat per l'editorial Chan, va rebre també el guardó de la Crítica.