Publicitat
Publicitat

Música

CaboSanRoque i Vinicio Capossela, locomotora desbocada

The Pinker Tones i el Quartet Brossa guanyen el premi Puig-Porret amb 'Leon'

La segona jornada del Mercat de Música Viva de Vic va ser dispar i intensa, amb propostes tan llunyanes en l’espectre sonor com pròximes en la distància que les separava físicament. Els encarregats d’inaugurar el festival van ser CaboSanRoque acompanyats per Vinicio Capossela. Una proposta que va ser impactant i efectiva des del minut u, amb una introducció que combinava els recursos sonors i visuals amb màxima efectivitat.

La posada en escena era espectacular, futurista però amb un punt selvàtic, una combinació que podria resumir la dualitat de CaboSanRoque. Capossela va voler agrair al grup la “meravella” que havien dissenyat per vestir les seves “cançons fantasmals”. Com si fos una òpera enquadrada en Mad Max, el folklore italià es va accelerar fins a l’extenuació, barrejat amb rock i electrònica. Una locomotora desbocada capaç de portar-te a l’atac epilèptic. En paraules del mateix Capossela, “les màquines són un gran joc”, i tant el cantautor italià com CaboSanRoque semblaven gaudir sobre l’escenari, mentre regalaven rialles còmplices amortides per flaixos lluminosos. Una proposta original i fidel al que ens té acostumats CaboSanRoque, però en la qual va faltar una mica més de música un cop va haver passat l’efecte sorpresa.

Homenatge al ‘theremin’

En el preàmbul del concert inaugural es va anunciar el guanyador de la nova edició del premi Puig-Porret. El guanyador ha sigut, o, més ben dit, han sigut, The Pinker Tones juntament amb el Quartet Brossa. La proposta seleccionada ha sigut Leon, un homenatge a Léon Theremin, creador de l’instrument homònim i precursor de la música electrònica. El premi, valorat en 10.000 euros, servirà per desenvolupar un disc i un espectacle a mode de biopic sonor que es presentarà a principis del 2019, coincidint amb el centenari de la patent de l’instrument.

Matthew McDaid va aparèixer sol a l’escenari de l’abarrotada carpa vermella amb una cançó que parlava de granges i amors com si fos un Don McLean de Rupit. Vestit després amb la banda completa -The Last Minute Soldiers-, va evocar la millor tradició del crooner de l’Amèrica profunda, que sona aspre i té la mirada cansada. Però aviat va canviar les carreteres polsegoses pels camps verds d’Irlanda amb cançons com Darling I know you well, extretes del seu pròxim disc, Off the beaten track, un folk que aposta per l’ordre i la precisió.

I, si parlem de preciosisme, cal citar l’actuació d’Intana al Jazz Cava, on va presentar les cançons del seu debut homònim, a la venda avui mateix. Ja des del tema Isn’t it?, l’ steel guitar i la seva sedosa veu van omplir la cavernosa sala, reduint les distàncies fins a crear una intimitat còmplice. Un pop delicat i seductor, més pròxim a El Petit de Cal Eril que no pas a Russian Red.

També cal destacar la presentació de l’Acadèmia Catalana de la Música, a càrrec del seu president, Gerard Quintana, acompanyat per diversos membres de la junta. Tot i haver començat l’any 2012, l’Acadèmia arrenca de manera oficial el 23 de novembre amb un fòrum articulat sobre la connexió del món educatiu amb la professionalització, i la relació de l’artista amb el sector municipal. Quintana va voler recordar que és un projecte “de sector, però no sectari”, i va anunciar la celebració dels premis de l’Acadèmia, a més d’un “merescut” homenatge, segons va dir, al Laietana Sound.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT