Pirates i llibreries, l'anàlisi transcrita de l'Antoni Bassas

Dissabte és Sant Jordi, i ahir vàrem convocar quatre llibreters a la llibreria La Calders, de Barcelona, de cara al diari especial que publicarem a l’ARA el dia 23. Quatre llibreters encantats amb la feina que han triat –encara que dóna pel que dona–, entusiastes,  perfectament conscients del món que en què viuen, i això vol dir conscients de la crisi econòmica, de la competència del llibre digital, que són dipositaris d’un tipus de mercaderia, el llibre, pel qual, segons les enquestes, entre un 30 i un 40% de les persones no tenen cap interès. Vull dir amb això que no va ser una trobada per sentir gent lamentant-se, al contrari. Excepte per un fenomen: el de la pirateria. El fenomen de la gent que es descarrega llibres per la cara. Que ho fa amb excuses de mal pagador: “És que són molt cars”, “tothom ho fa”, “si ho fas no et passa res”, i el sublim “la cultura és gratis”. Els llibreters es troben amb gent que els demana un llibre, posem que no el tenen, i la resposta és “bé, és igual, ja me’l copiaré”. Així, per la cara, i a la cara.

No per sabuts, no deixarem d’insistir en alguns arguments que ens semblen especialment oportuns de recordar en aquesta setmana de Sant Jordi. Primer, que la cultura no és gratis, perquè no hi ha res gratis. Tot costa diners. Que algunes coses no les paguem directament traient-nos la cartera de la butxaca no vol dir que no la paguem via impostos o via publicitat. Si els creadors no s’han de guanyar la vida, deixaran de crear. Resultaria inadmissible que algú entrés a comprar pomes en una fruiteria i que si no en tinguessin, contestés que ja aniria a robar-les a la botiga del costat. De la cadena comercial del llibre en depenen la creació mateixa, llocs de treball, i en depenen impostos que paguen els serveis que després reclamem. En fi, a aquestes altures tothom és perfectament conscient del que fa quan pirateja.

No confonguem literatura amb premis literaris o ‘bestsellers’, ni llibreries amb superfícies comercials. Hi ha molta gent de les editorials que tria i mima el que publica. Aquests llibreters es desviuen per orientar bé, per aixecar el llistó de l’interès. Per poc que es llegeixi, segur que hauran experimentat aquella sensació de silenci gairebé sagrat quan s’entra en una llibreria, que és com una mena de refugi dels bombardejos del món exterior. Per no dir el molt que fa una llibreria per al barri on s’obre. Un espai per veure com altres han pensat el món i pensar el nostre, on quedar penjats d’una pàgina i una altra. Diuen que no hi ha millor nau per anar lluny que un llibre. I que el llibre continua sent el millor company de naufragi. Els quatre llibreters d’ahir els esperen. La setmana de Sant Jordi i totes les altres setmanes.

Més continguts de