El municipi de Jesús és a la riba dreta del riu Ebre, territori pla, paisatge d'oliveres, tarongers, garrofers i ametllers, caracteritzat per la forta presència del vent. Les muntanyes dels Ports i del coll de l'Alba flanquegen la plana i acompanyen el riu fins al seu delta. Jesús és una petita població que va créixer al voltant del convent de Santa Maria de Jesús, i que queda limitada al sud per una contundent barrera geogràfica: el barranc de la vall de Cervera. La nova escola va ser el primer equipament situat a l'altra banda del barranc, amb la intenció de traspassar aquest obstacle natural. Les piscines es plantejaven com una oportunitat per consolidar aquest àmbit i dotar el poble d'un nou espai públic de relació social i de relació entre l'àmbit urbà i el paisatge. Les piscines estan situades als afores del municipi, a la vora de la carretera que enllaça Jesús amb Roquetes, entre el canal de l'Ebre i el barranc de la vall Cervera, i adquireixen la condició de límit.
A l'equipament s'hi accedeix des d'un espai públic previ que eixampla el voral d'aquesta carretera. A partir del porxo d'accés se situen, en una banda, el bar, com un mirador cap a la futura pista d'atletisme, i a l'altra, el vestíbul, que emmarca la visió cap a les piscines exteriors. L'espai exterior de les piscines es configura mitjançant una seqüència d'espais d'ombra que entrelliguen les tres peces funcionals -bar, vestidors i sala- i acompanyen l'usuari en els diferents recorreguts per l'edifici. Un dels objectius del projecte és dotar les piscines d'un espai a recés de la carretera, amb vistes cap al canal i a la futura zona esportiva, així com d'una bona orientació per tal d'optimitzar-ne l'ús. L'edifici, doncs, es desenvolupa linealment entre la carretera i el paisatge i, així, configura el teló de fons de l'espai d'activitats exteriors i articula els espais d'accés en els extrems.
Un cop s'ha traspassat aquesta línia, entrem en un espai on la relació entre espai exterior i interior s'esborra. Racons protegits del sol, patis que atrapen la llum, porxos…, uns espais on l'interior adquireix caràcter d'exterior i on l'exterior abraça i recull com si fos interior. S'estableix, doncs, un diàleg entre dues realitats que es complementen: un vers i un revers, en què la relació entre interior i exterior s'estableix en discontinuïtat, però on l'una es fa present en l'altra mitjançant llums i ombres canviants.
