“Plataforma no és una editorial, és un coet!”
El projecte de Jordi Nadal celebra una dècada de vida facturant més de 2 milions d’euros a l’any
BarcelonaPoc abans de crear l’editorial Plataforma l’any 2007, Jordi Nadal es va trobar amb un agent literari -no en vol donar cap detall perquè no se’l pugui identificar- i li va explicar les quatre primeres col·leccions que tenia pensades per al projecte. “Em va dir: «Això no funcionarà, això altre està saturat, això està cremat i això no vendrà». Com creus que em devia sentir? Acabava d’explicar el meu somni i la resposta que vaig rebre va ser: «Estàs mort»”. Jordi Nadal fa memòria d’aquesta anècdota una dècada més tard d’aquella conversa, havent aconseguit que Plataforma superi la dècada de vida amb unes xifres espectaculars: una facturació anual per sobre dels 2 milions d’euros, dotze treballadors -set dels quals tenen menys de 30 anys- i 650 títols publicats. “Sempre que em trobo amb aquesta persona li pregunto: quin dia passaràs per l’editorial? Tinc una ampolla de Moët Chandon esperant-te”, diu just abans de deixar anar una rialla. Encara és hora que l’agent literari visiti Plataforma, però va assistir a la festa d’aniversari que es va celebrar fa uns dies al CaixaForum. “Érem 450 persones. Impressionant, no?”, demana l’editor.
Abans d’engegar Plataforma, la trajectòria de Nadal va començar a Vicens Vives i va continuar a la sucursal alemanya de Herder -havia estudiat germàniques a la Universitat de Barcelona-, i més tard va arribar a dirigir Edhasa i també Círculo de Lectores. “Va ser treballant a Círculo que em vaig adonar que no pots confondre la teva biblioteca privada amb els llibres que publiques -afirma-. Si ho fas, o bé ets molt ric, que és el que passa en alguns casos, o bé t’arruïnes de seguida. Jo soc de poble, vaig néixer a Lliçà d’Amunt el 1962 i el meu pare reparava cotxes, no he tingut cap padrí il·lustre, ni he passat per cap escola de negocis il·lustre... L’única cosa que m’ha il·lustrat és pencar, pencar i pencar”.
Feina, talent i sort
Amb 38 anys, Nadal es va instal·lar a Nova York per treballar a Random House. “Era una de les set persones que tractava directament i habitualment amb el director general -explica-. Cobrava 120.000 dòlars a l’any. Em pagaven l’apartament, viatjava en classe business un cop al mes i tenia una targeta American Express que cremava més que el motor de Fernando Alonso quan guanyava el Mundial”. La fusió editorial amb Mondadori li va costar el càrrec, però Nadal acabaria sent director general de desenvolupament corporatiu a Plaza & Janés per a Espanya i Amèrica i seria director adjunt a Paidós, fins que va tenir la necessitat d’engegar el seu propi projecte.
“Saps per què ha funcionat Plataforma? En primer lloc, perquè som molt treballadors. En segon lloc, perquè hem sumat molt de talent col·lectiu. I també, i això cal no oblidar-ho, perquè hem tingut sort”, diu. Jordi Nadal ha publicat llibres d’actualitat, d’autoajuda, empresarials, de divulgació i testimonis històrics -també novel·la i títols infantils, optant esporàdicament pel català-. Entre les seves novetats hi ha Tu futuro, de la neuròloga Rita Levi-Montalcini; Lidérate, d’Agustín Peralt; Naranjas de sangre, de Verena Boos, i un títol sobre el baby led weaning, que consisteix en l’alimentació complementària a demanda dels nadons, un mètode de popularitat creixent.
“Em vaig dedicar a l’edició perquè no podia ser mestre ni metge, les dues professions que més admiro: no tinc ni el do ni la paciència per curar o educar -admet-. Si fregues una mica aquestes dues professions, de la pols que en treus pots fer-ne un editor!” Nadal assegura que ha sabut convertir “la cobdícia en ambició”: “El meu equip sap perfectament que prefereixo guanyar 100.000 euros amb bona gent que 300.000 amb una colla de malparits”. Llança 80 títols a l’any, “una mil·lèsima part de les novetats que es publiquen a Espanya i una mil·lèsima part de la facturació total”. Tot i així factura “més que Acantilado, Kairós i Herder, i gairebé tant com Siruela”.
“Plataforma no és una editorial, és un coet! -exclama-. Potser demà m’arruïno, però aquests deu anys han sigut espectaculars. Un miracle. I t’ho diu algú que no té el do de la fe consolidat, un home exagerat, iracund i fins i tot una mica malparit”.
