El Prado, un museu "molt perillós" per a la igualtat de les dones
Un assaig de Peio H. Riaño reclama que el museu actualitzi el seu discurs de gènere
BarcelonaAmb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Museu del Prado ha instal·lat una lona en homenatge a les artistes que van ser silenciades i que reprodueix l'obra Estudi del natural, de Concepción de Figuera, que va ser adquirida per l'Estat atribuïda a un home i dipositada al museu. També han organitzat una exposició, que obrirà el dia 30, per aprofundir en el paper de la dona en el sistema de l'art espanyol al segle XIX, Convidades. Fragments sobre dones, ideologia i arts plàstiques a Espanya (1833-1931). Malgrat tot, queda molta feina per fer perquè el Prado sigui un museu igualitari i contextualitzi les obres amb el relat i el vocabulari del segle XXI. "No és un problema ni de la pintura ni de l'artista, sinó de la història de l'art, de com ha explicat el passat", afirma l'historiador de l'art i periodista Peio H. Riaño, que publica Invisibles. ¿Por qué el Museo del Prado ignora a las mujeres? (Capitán Swing).
Les problemàtiques de gènere al Prado també impliquen que les obres de les dones artistes tenen una proporció molt menor dins la col·lecció i les exposicions, i Riaño creu que això passa "en tots els museus de belles arts de l'Estat". Així mateix, assegura que no troba cap museu que sigui un model per corregir aquesta situació, i per això reclama al Prado que s'erigeixi com a model i que sigui el primer d'intervenir per corregir el seu "llast masclista". "El discurs que ha tingut i té el Prado va ser creat al segle XIX, i totes les comunitats tenen la potestat i legitimitat per crear el seu propi discurs del passat. S'han acceptat les condicions dels relators del segle XIX fins avui, i aquells relators eren una màquina d'opressió i repressió femenina", subratlla Riaño. També creu que tenen "resistència" a crear nous relats "propis del segle XXI" que estiguin a l'altura dels ciutadans d'ara. Malgrat tot, creu que al Prado ja sabrien com fer-ho per la cartel·la que van redactar la tardor passada, quan van tornar a exposar a petició del públic el quadre El Cid, un cap de lleó de Rosa Bonheur; una de les cinc dones artistes que hi ha al museu entre més de 1.700 obres d'art.
La necessitat d'una nova política
"El museu necessita repolititzar-se", diu Riaño. Pel que fa als títols d'algunes pintures, com Les filles del Cid, de Dióscoro Teófilo Puebla y Tolín, Riaño reclama que es parli de "violació" en lloc de fer servir eufemismes com que un personatge femení és "sorprès, raptat i deshonrat". "No es poden explicar les dones com si fossin dones objecte", explica l'autor.
Aquesta revisió dels relats de les obres d'art no significa que s'hagin de despenjar de les sales les que resulten més conflictives: "S'han d'exposar, però com ens mereixem els ciutadans que ens les expliquin. En aquest moment no puc portar els meus fills al museu, és museu molt perillós perquè no està reconeixent la realitat tal com ho fem nosaltres", conclou Riaño.
