Cultura 15/06/2017

La conversió d'un convent en un habitatges vacacionals guanya el Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

L'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) també ha premiat la restauració d'una torre de defensa del segle XVIII, la recuperació d'unes parcel·les com a horts urbans i el projecte de transformar una antiga fàbrica de cotxes en un museu

Ara
3 min
Conversió del Convent de les Bernardes (Tavira, Portugal), d'Eduardo Souto de Moura

BarcelonaL'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), amb la col·laboració del departament de Cultura, han fet públics aquest vespre a la seu del COAC els guanyadors de la 3a edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA.

En aquesta edició del premi hi han participat prop de 200 obres i projectes, provinents sobretot d'Espanya, Portugal, França, Itàlia i Bèlgica. El premi està dirigit pels arquitectes membres de l'AADIPA Ramon Calonge, Oriol Cusidó, Marc Manzano i Jordi Portal i té com a objectiu reivindicar i difondre els vessants del patrimoni com un "recurs socioeconòmic de primer ordre per al desenvolupament sostenible dels territoris", segons han afirmat els arquitectes en la presentació del premi.

Els guardons són biennals i estan dividits en quatre categories, i en aquesta edició el jurat també ha atorgat dues mencions especials. Aquests són els guanyadors de la 3a edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA:

Intervenció en patrimoni construït: conversió del Convento das Bernardas, a Tavira (Portugal), d'Eduardo Souto de Moura

D'aquesta obra el jurat destaca el fet que l'autor va aconseguir convertir un convent –va servir com a fàbrica des del segle XIX– en un hostal sense menystenir "les qualitats arquitectòniques i patrimonials" de l'edifici. Segons l'acta, el resultat té "una gran qualitat arquitectònica". Dels habitatges, 57 estan ubicats dins l'edifici històric i 21 són de nova construcció.

Conversió del Convent de les Bernardes (Tavira, Portugal), d'Eduardo Souto de Moura

Per trobar l'equilibri en els guardons, el jurat ha atorgat una menció especial a una intervenció de petita escala, la restauració de la Torre d’Es Pi Català, a Formentera, de Marià Castellò, per la seva "precisió, senzillesa i eficàcia".

Restauració de la torre del segle XVIII del Pi del Català, de Marià Castelló

Espais exteriors: parcel·les de Caramoniña (Santiago de Compostel·la), d’Abalo Alonso Arquitectes.

L'obra consisteix en la recuperació d'unes parcel·les com a horts urbans. El jurat destaca "el mestratge" i "la subtilitat" amb què els arquitectes han treballat els elements del projecte i la creació de nous recorreguts a través de rampes i escales.

Parcel·les de Caramoñina, d'Abalo Alonso Arquitectes

Planejament: pla especial de protecció del poble antic de Sant Andreu del Palomar, de Joan Casadevall.

El jurat ha guardonat aquesta obra perquè Joan Casadevall va ser sensible a les demandes dels veïns i perquè va tenir en compte els vessants històric i social del lloc, així com l'atenció que l'arquitecte va posar en l'estructura morfològica del barri, com els espais verds i les diferents tipologies dels edificis, entre altres.

En aquesta categoria el jurat també ha atorgat una menció especial a l'estudi programàtic i urbà per a l'edifici Citröen de l'equip belga MSA/WesselDe Jonge, perquè suposa un cas de reutilització de patrimoni industrial –una fàbrica de cotxes i una sala d'exposicions de 16.500 metres quadrats– i de reivindicació de l'arquitectura moderna. L'edifici es convertirà en un museu d'art contemporani.

Estudi programàtic i urbà de l'edifici Citröen, dels despatxos MSA o Wessel De Jonge

Divulgació: VerSus: lliçons del patrimoni vernacle a l'arquitectura sostenible, d'ESG / Escola Superior Gallaecia i Socis, coordinat per Mariana Correia (Portugal).

El projecte VerSus està impulsat per un equip internacional ampli i interdisciplinari, i segons el jurat destaca pel treball en xarxa i la difusió de l'arquitectura vernacla. A partir de l'anàlisi i la interpretació de diversos casos, els arquitectes van desenvolupar un mètode d'investigació dins les escoles d'arquitectura per aprofundir en el coneixement de la sostenibilitat de l'arquitectura contemporània a escala ambiental, social i econòmica.

stats