Albert Serra, Emma Vilarasau, Hèctor Parra i Raimon: s'anuncien els Premis Nacionals de Cultura

El CoNCA també ha guardonat l'editor Josep Cots, la fotògrafa Maria Espeus, la Fundació Apel·les Fenosa, l'escriptor Joan Francesc Mira, el director de Ficomic Carles Santamaria i el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Supervivència, tenacitat, tossuderia, resistència, dificultats, treball duríssim... Són les paraules que més s'han sentit avui dimecres, entre els guardonats, quan s'han anunciat els 10 Premis Nacionals de Cultura. Les retallades i la crisi s'han colat en molts dels discursos d'uns premis que, des fa quatre anys, no equivalen a un àmbit cultural concret i en què es va eliminar l'exclusivitat del català en l'àmbit de les lletres.

Aquest 2017 ha hagut d'atorgar els premis un CoNCA en funcions, amb més de la meitat dels seus membres treballant de forma interina, entre ells, el seu president, Carles Duarte, que ja va anunciar que no vol renovar i que preferiria no haver d'entregar els Premis Nacionals en aquestes condicions. Però els 'tempos' de la política van a un altre ritme. Duarte ha reiterat "el rebuig inequívoc a la renúncia": "Ens mou el compromís amb l'inconformisme creatiu", ha dit.

El CoNCA encara ara un tercer ressorgiment, després de tenir una vida inestable pràcticament des que va néixer, el 2009. Ha sobreviscut diverses crisis ( la més important, el 2011, quan van dimitir deu dels onze consellers) i el novembre passat el conseller de Cultura, Santi Vila, va anunciar que una comissió reformularia una vegada més l'organisme per aconseguir una "absoluta independència", més enllà del govern de torn.

Aquests són els 10 premiats amb els Premis Nacionals 2017:

Albert Serra

El cineasta banyolí té l'admiració de la crítica des d''Honor de cavalleria' (2006). El CoNCa el premia per "la seva singular aposta com a director per un cinema experimental, creatiu i d'autor, al marge de la indústria cultural". El 2013, Serra va estrenar 'Història de la meva mort', un film que parteix dels mites de Giacomo Casanova i Dràcula, amb el qual va guanyar el Lleopard d'Or del Festival Internacional de Cinema de Locarno. "He sigut fidel a la missió artística sense fer cap tipus de concessió", ha dit Serra. "El meu únic criteri ha estat artístic i mai he caigut en la temptació de donar plaer a altres necessitats. Sorprenentment aquest camí ha estat viable i crec que pot ser un exemple per als qui el vulguin seguir", ha afegit. La seva darrera pel·lícula és 'La mort de Lluís XIV (2016)', que es va emportar el Jean Vigo.


Emma Vilarassau

L'actriu té una llarga trajectòria al teatre, al cinema i a la televisió. Va començar al Teatre Lliure i s'ha posat a la pell de molts personatges: la Blanche Dubois, d''Un tramvia anomenat desig'; l'Eleneta d''Un dels últims vespres de carnaval', de Goldoni; la senyora Xin, de 'La bona persona de Sezuan', de Bertolt Brecht; la Marta, de 'Terra baixa', d'Àngel Guimerà... L'actriu ha volgut vindicar la generació d'actrius que la va precedir i que "no van desistir" com Anna Lizarán: "Vaig aprendre molt amb ella i la trobo molt a faltar", ha dit. Vilarasau tampoc oblida ni la crisi ni les retallades: "No se surt de cap guerra sense ferides i el 21% de l'IVA cultural ha tocat els ciments del teatre" ha dit.


Raimon

"Estic content que em premieu perquè, si badeu, a partir del 28 de maig, s'acaba la conya", va dir Riamon somrient. El cantant de Xàtiva s'acomiada dels escenaris aquest maig amb diferents concerts al Palau de la Música. E l CoNCA el premia per la seva dilatada trajectòria com a cantant i autor: "En els darrers cinquanta anys ha fet de la cançó un vehicle expressiu de l'obra de grans poetes de la nostra tradició medieval i alhora d'una concepció de la cultura on el lirisme i la recerca de la bellesa conflueixen amb un clar compromís social i cultural que ha transformat en símbol els valors de llibertat i reivindicació dels drets col·lectius dels pobles".

Josep Cots

L'editor va celebrar el 2014 el 30è aniversari d'Edicions de 1984, que va fundar amb Àngels Agulló, Jordi Rojas i Carme Sansa amb la voluntat inicial de publicar literatura que projectés "les societats totalitàries i les xacres del sistema". Trenta-tres anys després el projecte continua i ha consolidat un fons de 400 títols. És el segon editor –el primer va ser Jaume Vallcorba– que rep el premi nacional de cultura. Cots ha dit que amb el premi es reconeix " la lluita i el treball dels editors independents en llengua catalana, perquè la nostra ha estat una tasca duríssima", ha dit. "Sempre hem estat al llindar de la supervivència", ha afegit.  "Amb una clara consciència de tradició literària, ha posat atenció a la descoberta de nous narradors catalans i ha recuperat i dignificat autors catalans contemporanis, tot posant a l'abast dels joves una nova col·lecció de literatura", valora el CoNCA.

Hèctor Parra

El músic no té por a experimentar: "La seva recerca sonora ha utilizat recursos tant electrònics com d'improvisació conduïda, amb els quals aconsegueix una gran expressivitat que enriqueix el discurs compositiu, que li ha atorgat una reconeguda projecció internacional", destaca el CoNCA. La seva música ha estat interpretada per l'Ensemble Intercontemporain, l'Arditti Quartet, l'Orquestra Filharmònica de Lieja i l'Orquestra Nacional d'Île de France. Entre els premis i reconeixements rebuts destaca el prestigiós Ernst von Siemens. Parra ha reconegut que ha hagut de desenvolupar la seva carrera artística fora però que continua tenint el cor a Catalunya: " Les diferent residències que he fet aquí - a l'Auditori i al Palau de la Música– m'han permès adonar-me de les mancances que hi ha, i hi ha molta feina per fer per situar-nos el el punt d'avantguarda que ens mereixem".

Carles Santamaria

Al secretari general de FICÒMIC i director del Saló internacional del Còmic de Barcelona i del Saló del Manga de Barcelona, Carles Santamaria, se li reconeix haver "situat el dibuix, el còmic i la il·lustració com una de les millors vies per promoure la lectura i el coneixement entre el públic en general i, especialment, entre l'infantil i el jove". El CoNCA també ha volgut premiar la tasca que ha fet recuperant la història del còmic contemporani o l'adaptació de la novel·la ' Victus', d'Albert Sánchez Piñol. Santamaria ha recordat el seu debut, fa trenta anys, amb un article a a El País, i va expressar la seva satisfacció per haver situat el còmic al mateix nivell que la literatura o el cinema, " sobretot després del franquisme, quan es pensava que el còmic era només per a nens i gent amb poc enteniment".

Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Des del 1967, en plena dictadura, ha contribuït a l'educació musical d'infants i adolescents amb la promoció del cant coral. Actualment té 120 corals repartides per tot el territori català, que representen un total de 3.000 cantaires d'entre 5 i 16 anys. El CoNCA li reconeix haver contribuït a la "sensibilització d'infants i adolescents envers l'art de la música, el cultiu de la veu i l'amor a la llengua del país". El Secretariat celebra aquest any el seu 50è aniversari: "Quan bufem les espelmes d'aquest aniversari, el desig que demanarem serà que els infants, com ara, puguin continuar cantant junts", ha dit la portaveu de l'entitat, Mercè Pérez.

Joan Francesc Mira

L'escriptor, antropòleg, sociòleg, traductor, biògraf i professor universitari té una llarga trajectòria i ha demostrat en més d'una ocasió el seu compromís polític amb la llengua i el poble valencià amb obres com 'Crítica de la nació pura' (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, o 'Sobre la nació dels valencians' (1997). El CoNCA destaca sobretot la seva versió en vers del poema èpic d'Homer, que tanca una trilogia de les tres obres que fonamenten la tradició literària d'Occident: la 'Divina Comèdia' (2001), 'Els Evangelis' (2004) i l''Odissea' (2001). "Crec que he demostrat que la gent sí que llegeix obres clàssiques", ha dit Mira. "M'hauria agradat però haver nascut en un país on no s'haguessin de tapar tants forats (llengua, política, història... ) i haver-me pogut dedicar a una sola cosa", ha afegit amb un mig somriure. 

Maria Espeus

Les seves fotografies de moda, el retrat i la publicitat han estat valorades per institucions de tot el món. "Ha renovat la visió de la fotografia i els espots publicitaris comercials, i ha impulsat projectes fotogràfics centrats en l'àmbit social, com el llibre 'El otro/The Other' (2007), una visió del Raval barceloní", destaca el CoNCA.

Fundació Apel·les Fenosa

La fundació ha contribuït al reconeixement internacional de l'escultor des de la casa del Portal del Pardo, al Vendrell. "Les exposicions monogràfiques que s'hi exhibeixen expliquen les relacions que Fenosa va mantenir amb creadors rellevants de l'avantguarda històrica com Coco Chanel, Jean Cocteau o Picasso", resumeix el CoNCA. "Som conscients que anem a contracorrent, però som tossuts. Treballem amb dificultats perquè estem reivindicant una generació oblidada", va assegurar el director de la fundació, Josep Miquel Garcia.

Més continguts de