MÚSICA

El Primavera Sound 2017 en 10 flaixos per al record

El festival deixa instantànies com els concerts sorpresa d’Arcade Fire, Mogwai i les Haim
Van Morrison al Primavera Sound / CRISTINA CALDERER

Els calçotets de Mac DeMarco i el seu bateria nudista, la passejada de Solange a peu de públic, el hula-hoop de Grace Jones, el duel de balls entre El-P i Killer Mike per entretenir el públic durant una aturada de so, la bandera escocesa que onejava durant el concert de Teenage Fanclub... El Primavera Sound 2017 ha deixat no desenes, sinó centenars o milers de moments per al record. Cadascun dels 200.000 assistents al festival tindrà els seus, però aquí en teniu uns quants compartits per molts d’ells.

La traca d’Arcade Fire

Els canadencs van completar el seu doblet amb un xou massiu

Si hi ha un grup que domini a la perfecció la litúrgia dels concerts en grans festivals és Arcade Fire. Ho van avisar al xou sorpresa de dijous i van certificar-ho dissabte en prime time. Els canadencs van interpretar tots els seus hits en un dels xous més multitudinaris; també Everything now, novíssim primer single del que serà el seu cinquè treball, i que té tots els números per trencar la fina barrera que els separa del mainstream més absolut. Una hora i quaranta minuts de revetlla indie eufòrica i colorista, només llastada per unes pantalles massa baixes que feien que costés molt veure alguna cosa des de lluny.

Homenatge a David Bowie

Seu Jorge va recuperar les seves versions de ‘The life aquatic’

Amb una mínima escenografia marinera, l’uniforme blau cel d’oceanògraf i la característica barretina vermella, Seu Jorge va recuperar les versions de Bowie que va fer per a la pel·lícula de Wes Anderson The life aquatic with Steve Zissou (2004). Va ser en un escenari Ray-Ban ple de gom a gom malgrat el vent empipador i el fet de lluitar només amb veu i guitarra contra el potent so que arribava del concert de Hamilton Leithauser. Però la gent li va fer costat, va cantar les cançons i va convertir el recital del brasiler en un sentit homenatge.

Concerts sorpresa

Arcade Fire, Mogwai i Haim van fer concerts no anunciats

El Primavera d’enguany ha afegit l’element sorpresa. Com si fos un joc de pistes, les xarxes socials anaven filtrant indicis: una foto dels Mogwai acabats d’aterrar al Prat, imatges de les Haim menjant gelats a la Sagrada Família... i, pam, triple propina de noms importants envoltada de whatsapps d’última hora, canvis de plans i corredisses.

Clàssics del segle XX

Van Morrison i Grace Jones van connectar diverses generacions

Una de les coses que ressalta el balanç que fa el festival de l’edició d’enguany és el relleu generacional. I efectivament The XX, Bon Iver i Mac DeMarco són caps de cartell del segle XXI que trenquen la tendència de recuperar grups dels 90, però la presència de tòtems indiscutibles del segle passat com Grace Jones i Van Morrison fan que la mostra sigui cada vegada més transversal i intergeneracional. Tant el lleó de Belfast com la pantera jamaicana van firmar concerts per al record.

El xou total de Solange

La germana de Beyoncé va oferir un espectacle de gran plasticitat

Solange també és una artista del segle XXI i està vivint el seu millor any. El seu disc A seat at the table (2016) l’ha catapultat a l’Olimp de la música negra i l’espectacle amb què el porta a l’escenari és una meravella coreografiada de principi a fi. Impecable pel que fa a la música i a la veu, la germana de Beyoncé va oferir una estampa inesborrable a la retina amb una proposta de tons vermellosos i una banda de músics i coristes que també són ballarins.

The Magnetic Fields

Les cinquanta cançons en dos sessions de Stephin Merritt

A Stephin Merritt, alma mater dels Magnetic Fields, li agraden els reptes. Si el seu disc més conegut és 69 love songs (2004), enguany s’ha tret del barret 50 song memoir, una cançó per cada any de la seva vida que va presentar en dues tongades en un auditori Rockdelux ple de gom a gom, dins d’una casa de nines i ben acompanyat per la seva banda.

El ‘heavy’ no és violència

Slayer i Gojira van certificar que se segueix apostant pel ‘metal’

Ja fa anys que els sons més durs i metàl·lics tenen presència al festival, però enguany dos grups assaltaven escenaris grans en hora punta: els pioners del thrash Slayer i els francesos Gojira, representants del metal del segle XXI. Doble tanda d’emocions extremes també per al record.

Retorns sonats (i no tant)

Dels atrotinats Royal Trux als pletòrics Descendents

El retorn de glòries dels 80 i dels 90 és una de les constants del festival, que enguany ha tingut els comebacks més sonats amb el garatge soul de The Make-Up i el hardcore punk dels Descendents. Royal Trux també tornaven, però no van tenir la seva millor tarda.

Representació catalana

Mishima, El Petit de Cal Eril i Rosalía, els més destacats

Mishima, que es van guardar la presentació a Barcelona d’ Ara i res (2017) per al Primavera Sound, El Petit de Cal Eril i Rosalía & Raül Refree van ser algunes de les presències catalanes més destacades al festival, sempre en horari de tarda.

Extramusicals

Reivindicacions i ‘street art’

Si l’interior del recinte és un parc temàtic de marques i parades de menjar, a l’entrada es fan el botellón i les reivindicacions. Enguany: la campanya #NoCallarem, a la qual el festival es va sumar amb una pancarta, prop del mural #BarcelonaCreativeWall, una mostra de street art que es feia mirar.