FRIDAY I’M IN LOVE

Prince continua cantant des del més enllà

‘Originals’ és el segon disc pòstum del geni de Minneapolis, amb catorze gravacions inèdites que mostren la seva faceta com a compositor per a altres artistes

“És aquest, el meu eco?”, pregunta Prince abans d’atacar 17 days. És l’any 1983, un moment clau en la seva carrera, entre els discos 1999 (1982) i Purple rain (1984). Prince Rogers Nelson, de 25 anys, està tancat en un estudi, sol, amb un micròfon i un piano, i s’esplaia amb les tecles. Busca, explora, es deixa anar, simula la percussió amb la boca; és un músic fent una jam amb ell mateix. Enllaça amb una versió curta i primerenca de Purple rain, que enganxa amb A case of you de Joni Mitchell i amb la tradicional Mary don’t you weep. Sentim la respiració del músic, els seus silencis, gairebé el batec del seu cor. Descobrim el seu deix jazzístic al piano i cauen peces del tot inèdites, com Wednesday, Cold coffee & cocaine i Why the butterflies. Aquí Prince és viu, en sentim l’alè, i a International lover fins i tot sembla refredat.

Tot això és a Piano and a microphone 1983 (2018), el primer disc pòstum del geni de Minneapolis, i una mostra del que podia amagar The Vault, l’immens arxiu del músic, que previsiblement anirà alliberant més i més material que ens ajudarà a entendre i a contextualitzar la seva obra. Ara, tres anys després de la seva inesperada mort, arriba el seu segon disc pòstum. Es tracta d’ Originals (2019), que surt oficialment el 21 de juny però que ja es pot escoltar en exclusiva a Tidal.

Amb una portada que recorda el Bad de Michael Jackson, Originals mostra una altra faceta del músic. Si a Piano and a microphone 1983 vèiem la fase més despullada del procés de creació (esbossos, primeres maquetes, improvisacions), al nou disc descobrim els originals de les cançons que feia per a altres artistes, algunes de les quals es van convertir en hits. Probablement, el cas més sonat és el de Manic monday, que va donar a The Bangles quan encara no eren conegudes i que es va convertir en el seu primer gran èxit i en va catapultar la carrera. L’original, amb veu de Prince, ja conté tots els elements de la cançó, començant per la inoblidable melodia de teclat inicial. I és que les cançons que donava a altres artistes estaven totalment enllestides, amb els arranjaments finals, i en alguns casos acabaven sortint amb molt poques variacions, a part de la veu.

Originals inclou 14 gravacions inèdites -seleccionades per Troy Carter i Jay Z- com The glamurous life, que va fer per a Sheila E.; Gigolos get lonely too, per a The Time; Love... thy will be done, per a Martika; i You’re my love, per a Kenny Rogers. L’única que no és inèdita -perquè va sortir com a single l’any passat- és la més coneguda. Prince va fer originalment Nothing compares 2 U per a The Family, però va passar del tot inadvertida fins que Sinéad O’Connor la va rescatar i la va convertir en una melodia universal. De fet, es pot dir que la cantant irlandesa li va robar la cançó a Prince, perquè la va dur molt més enllà del que havia estat capaç d’imaginar el seu autor. És una mostra del que una gran interpretació pot fer amb una gran composició.

A Originals hi trobem, sobretot, peces enregistrades durant la primera meitat dels anys 80 i el conjunt sona a coctelera de funk, pop de sintetitzadors i alguna incursió de rap old school, amb balades, demostracions del virtuosisme a la guitarra de Prince -sobretot a la rítmica- i arrauxats solos de saxo. És la instantània d’un moment creatiu efervescent però, també, l’avís del que pot arribar a donar de si la caixa forta del músic si els hereus la decideixen esprémer al màxim.

I tot fa pensar que tenim Prince per a una bona estona, perquè a més Random House ha anunciat que el 29 d’octubre vinent publicarà The beautiful ones, el llibre de memòries d’un artista que es va mostrar sempre hermètic pel que fa a la seva intimitat, però que poc abans de la seva mort havia decidit obrir-se i havia entregat 50 folis manuscrits als seus editors. Aquestes confessions són l’ànima d’un volum que tindrà finalment 288 pàgines i que podria revelar noves dades sobre la vida i miracles d’un dels músics més importants del segle XX. Prince, sembla, encara té algunes coses a dir tres anys després de la seva mort.

Més continguts de