Cultura 28/12/2011

UNES QUANTES PERLES LITERÀRIES (I ALGUNA TEMERITAT EDITORIAL)

2 min
UNES QUANTES PERLES LITERÀRIES (I ALGUNA TEMERITAT EDITORIAL)

L'any 2011 serà recordat també per retorns de qualitat literària, un premi Nobel que pocs havien llegit, algun debut sonat i un grapat d'edicions de clàssics que, sorprenentment, encara no estaven a l'abast dels lectors catalans.

En l'apartat dels grans retorns hi trobem Martin Amis amb La viuda prenyada (Empúries/Anagrama), Julian Barnes i el recull de contes Pulsacions (Angle), Michel Houellebecq amb l'impressionant i devastadora El mapa i el territori (Empúries/Anagrama), i Philip Roth, que gràcies a Nèmesi (La Magrana/Mondadori) ha recuperat el respecte que alguns lectors i crítics li havien perdut per culpa de la novel·la anterior, La humiliació .

Quan el 6 d'octubre l'Acadèmia Sueca va anunciar el nom del premi Nobel de literatura 2011, Tomas Tranströmer, van ser pocs els que van fer un bot d'alegria, no pas per animadversió cap al poeta suec, sinó per pura desconeixença de la seva obra. Traduït a una cinquantena de llengües, només hi ha un títol de Tranströmer en català, a hores d'ara: La plaça salvatge (Perifèric). En castellà, l'editorial madrilenya Nórdica, especialitzada en autors escandinaus, va publicar al mes de setembre la segona antologia del poeta, Deshielo a mediodía .

En l'apartat de debuts remarcables, el 2011 ha estat l'any en què han arribat a les llibreries tres novel·les precedides de molt bona premsa estrangera: en el cas de Téa Obreht, autora de La dona del tigre (Angle/Mondadori), ha estat el premi Orange; pel que fa a la publicació de la primera novel·la en català i castellà de Sofi Oksanen, Purga (La Magrana/Salamandra), va ser la fira de Frankfurt del 2009 la que va col·locar l'escriptora estonianofinesa en el punt de mira d'editors de tot el món; a Michela Murgia, autora de L'acabadora (Proa/Salamandra), el premi Mondello la va ajudar a vendre els drets fora de l'illa de Sardenya: la clau, una història emotiva i travada amb la grapa del millor neorealisme.

La collita literària d'un any perdria gruix sense la rastellera de clàssics recuperats i la llista de primeres traduccions d'obres d'autors de primera fila. Ha passat amb la primera traducció catalana dels fragments i testimonis d' El pensament presocràtic , volum de gairebé 900 pàgines publicat per Edicions de la Ela Geminada, o amb la publicació dels excel·lents Relats del difunt Ivan Petróvitx , d'Aleksandr Puixkin, o de l'assaig de Friedrich Nietzsche El naixement de la tragèdia (tots dos a Adesiara). La feina d'exhumació d'Edicions de 1984 i Club Editor és també ressenyable: aquest 2011 han recuperat La senyora Craddock , de W.S. Maugham, i Notes d'un estudiant que va morir boig , de Sebastià Juan Arbó. LaBreu Edicions ha traduït un nou recull de contes de Serguei Dovlàtov, El compromís , i Viena s'ha atrevit amb Família , de Ba Jin, i La marca de l'aigua , de Joseph Brodsky. Acantilado i Quaderns Crema, per la seva banda, segueixen construint un catàleg d'excepció a partir de la publicació de meravelles com els cinc llibres de Gargantúa y Pantagruel , de François Rabelais, la primera edició crítica de Curial e Güelfa , Història d'un estat clandestí , de Jan Karski i la reivindicació de Karl Kraus a través de la compilació d'articles de Die Fackel .

stats