Què podem veure al cinema? 'Ad Astra', l'odissea de Brad Pitt, i quatre crítiques més

Des de la comèdia zombi 'One cut of the dead' fins al fi de festa de 'Downton Abbey'

'Ad Astra'

James Gray i Brad Pitt fan de la ciència-ficció una odissea íntima

En el cinema contemporani no hi ha ambients tan carregats com els de James Gray. El director té una habilitat particular per captar amb la càmera una cosa invisible: el gust de la pols que emana d’aquelles estances on els remordiments i la penitència moral fan que costi respirar. Pel·lícules com 'La nit és nostra', 'Dos amants' o ' El somni d’Ellis' detectaven a l’instant els aires viciats a la Nova York d’avui i d’abans-d’ahir, però, tot i aquests antecedents, sorprèn comprovar que, a 'Ad Astra', Gray posa en òrbita aquest pes, duent-lo a la gravetat zero de l’espai llunyà. Continua llegint.

'Blinded by the light'

El Boss inspira un jove d'origen panjabi a l'Anglaterra dels 80

Com a 'Quiero ser como Beckham', el seu film més conegut, a 'Blinded by the light' Gurinder Chadha se centra en un jove britànic d'origen panjabi amb una passió que no s'adiu amb el que culturalment s'espera d'ell. Aquí, en lloc d'una noia jugant a futbol, hi tenim un noi que a finals dels anys vuitanta, quan el 'synthpop' domina les radiofórmules del país, queda enlluernat per la música de Bruce Springsteen. Continua llegint

'One cut of the dead'

Una festa de la creació fílmica disfressada de comèdia zombi

Res és del tot el que sembla en aquesta genial comèdia zombi estructurada com una matrioixca cinematogràfica, amb múltiples jocs de ficcions dins d'altres ficcions. 'One cut of the dead', un títol que remet directament a la saga dels morts vivents de George A. Romero, és un ocurrent exercici metanarratiu que porta a l’àmbit del terror de sèrie Z l’univers laberíntic i autoreflexiu de títols com 'Doble cos' de Brian De Palma o 'La cabana del bosc' de Drew Goddard. Continua llegint

‘Downton Abbey’

Tendra fi de festa per a l’aristocràtica família Crawley

Sempre fa il·lusió tornar a veure els personatges d’una sèrie de televisió que ens ha fet companyia durant anys, i és aquesta joia de l'últim retrobament la que omple de vida el film amb què Julian Fellowes ens permet acomiadar-nos dels Crawley i els seus servents. Continua llegint

'Ghostland'

Decebedora casa de nines del director de 'Martyrs'

A 'Film bodies: gender, genre and excess', Linda Williams definia els "gèneres de l'excés" com aquells que feien del cos humà –i les seves convulsions, tremolors o espasmes– el seu epicentre. Williams equiparava el terror, el melodrama i la pornografia: gèneres "menys importants" en què cossos femenins sotmesos a intenses emocions físiques (por, dolor, plaer) eren el centre de l’espectacle. Continua llegint.

Més continguts de