Què pensa (i què vol fer) Santi Vila?

BarcelonaEl conseller de Cultura, Santi Vila, ja va presentar les línies mestres del seu mandat al Parlament fa tres setmanes, però aquest dimarts –dia del seu aniversari, per cert: 43 anys– ho ha fet en un auditori davant del sector. Al Petit Palau (on actuava després, a la sala gran, Sir John Eliot Gardiner) hi havia presents els dirigents del seu equip, tenia la companyia de consellers com Carles Mundó i Meritxell Ruiz i també els 'ex' Irene Rigau i Andreu Mas-Colell; la comissionada de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda; i també dirigents d'institucions i artistes: el director del MNAC, Pepe Serra; el president del CoNCA, Carles Duarte; el nou director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano; el president de Focus, Daniel Martínez; el gerent del Macba, Joan Abellà; la nova presidenta de l'Associació d'Editors, Montse Ayats; el director teatral Josep Maria Pou, el cantant Gerard Quintana; el publicista Lluís Bassat; el director de cinema Ventura Pons, etc.

Mas-Colell s'ha encarregat de presentar Santi Vila amb quatre idees esmolades. Destaca de Vila: 1/ Un "tarannà polític gens convencional", com ho demostra "la seva manera de negociar" (i ha recordat Ana Pastor, esclar), que comença per "estendre la mà esperant una acció recíproca de l'altra banda", una estratègia, diu Mas-Colell "que jo vaig fer servir i a mi em va sortir malament ràpid; però pot sortir bé". 2/ És "audaç i atrevit", i posa d'exemple els 50 milions d'increment pressupostari que ha reclamat als quatre vents que, com que ho ha fet públicament, els "fa més probables". 3/ "Imprevisibile": "En l'Any de la Mancomunitat, en comptes de Prat de la Riba, ell reivindicava Puig i Cadafalch". I 4/ "Inclassificable en doctrina política", diu Mas-Colell: "L'he llegit com a liberal, socialdemòcrata i democratacristià. En tot cas, és un home d'inclinació moderada, que per a mi és una virtut".

Santi Vila ha salpebrat el discurs amb referents i cites per explicar que, en una època fundacional que recorda la de Ventura Gassol, s'apropa al càrrec amb la curiositat de Pau Casals, el 'Sapere Aude' de Kant, l'escepticisme empordanès i, amb paraules de Marina Garcés, "malcriat per uns temps postmodens en què els clàssics eren als quioscos i els punks eren als museus". De fet, citant també Garcés va defensar un "sobiranisme de base punk".

Vila diu que "hem passat pantalla". Que ja no cal "la militància resistencialista, ni plantar cara als històrics i implacables intents de nacionalització espanyola". "És hora de donar pas societat nova que es justifica pel seu projecte polític i la seva voluntat de fer una societat millor", ha dit. Ha dit que "és hora de fer net". I d'exemple, ha citat el nacionalisme optimista, propositiu i col·laborador de Muriel Casals. I ha assegurat que "el món el guanyarem si som capaços excel·lir".

10 eixos de les seves polítiques culturals:

1. Memòria, patrimoni, tradició. El conseller ha dit "Som herència i des d'aquí estem en condicions de generar innovació. Fora de la tradició, cap veritat original. «El que no és tradició, és plagi», diu Eugeni D'Ors". Sobre la llengua, afirma que "cal comprometre's amb la diversitat cultural, afavoridora de la pluralitat". "Em costaria entendre la cultura catalana sense la llengua castellana", ha dit, tot i que també afirma que cal posar el focus on hi ha desequilibris.

Projectes concrets: crear un mapa de la lectura pública, 9 biblioteques noves, regenerar la partida per compra de fons de biblioteques un 20%, ampliar la xarxa d'arxius comarcals, començar el projecte de la Biblioteca provincial de Barcelona, ampliar l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Nacional, obrir el Museu del Món Casteller de Valls.

2. Creativitat, innovació, originalitat. "La cultura bona és contracultural, és un bigoti a la Gioconda, és heterodoxa, desconfia de les veritats establertes", ha dit, abans de criticar entre línies l'incident dels premis Ciutat de Barcelona, "si darrera l'excusa de l'originalitat hi ha banalitat i vulgaritat". Ara bé, ha afegit: "Si hem de pecar, pequem per excés de llibertat"

Projectes: Impulsar un gran esdeveniment internacional en el món de l'art que tingui interès acadèmic, comercial i artístic. Posa d'exemple positiu la intervenció de Santi Moix en una església del Pallars. I garanteix uns 500.000 euros en 2 anys per reestablir el fons nacional d'art, conscient que és una xifra petita: l'últim Dalí es va subhastar a Sotheby's per 9 milions.

3. Compromís amb el moment actual. "Fe sense obres morta és", diu una obra de Tàpies que veu al Palau de la Generalitat Vila. "Les polítiques de cultura han de defugir del partidisme i del sectarisme", afirma

Projectes: Fer possible el Pacte Nacional de Cultura i que el faci possible el CoNCA.

4. Retorn social i equilibri territorial. "El codi postal no pot pesar més que el codi genètic. El talent ha d'estar en igualtat de condicions per poder progressar" allà on sigui, afirma.

Projectes: Estendre el programa social Apropa't a tots els equipaments. Incrementar el paper de lideratge de les institucions de capçalera; un exemple positiu és el nou projecte expositiu de Sant Climent de Taüll. Per augmentar domini de les llengües i millorar la capacitat lectora, els 80.000 nens i nenes de 6 anys rebran un llibre de part de la Generalitat per inaugurar Biblioteca personal a partir de l'estiu. També vol més versió original subtitulada a TV3.

5. Societat Civil. Ha fet una defensa de "la societat civil per oposició a l'administració". Ha defensat el món associatiu, la cultura popular i el mecenatge. I ha defensat la "fórmula màgica" del Macba, amb institucions públiques que planifiquen, gestionen i decideixen, i "un patronat honorable que compra perquè estan en condicions de fer-ho".

6. "La cultura és indústria, les xifres ho avalen". Tot i destacar el pes que té el sector en el PIB, ha defensat la necessitat d'incrementar el públic.

Projectes: planteja la creació d'un carnet cultural i un pla de protecció llibreres emblemàtiques amb segells de qualitat.

7. Diversitat i pluralitat. Ha defensat que el mestissatge i que "la única llibertat per la qual hem de treballar es per la llibertat d'esperit".

8. Marca. "10 milions de visitants sobre 16,8 vénen per una inquietud cultural", ha dit. La internacionalització és un dels objectius. La reorientació de l'Institut Ramon Llull mirarà a la Mediterrània i a l'Amèrica Llatina. I als mercats del món, ha dit. També ha afirmat que el 2016 les Balears tornaran al Ramon Llull. "Volem que passi el mateix amb l'Aragó i el País Valencià", ha apuntat.

9. Recursos, finançament. Vila ha fet referència a projectes frustrats, com la seu d'un equipament de dansa a Figueres, per dir: "Això deu tenir a veure amb el sobiranisme". Ha recordat que ara Cultura representa el 0,74% del pressupost i que l'objectiu és acostar-se a l'1% aquesta legislatura. I tot seguit ha acceptat que cal regenerar els equipaments que han estat retallats abans d'emprendre nous projectes.

Projectes: Per això, dels 50 milions extres que demana al Govern, "40 seran per la regeneració de polítiques lesionades, però també ens agradaria divertir-nos generant noves iniciatives atenent motivacions que existien".

10. La cultura en un moment fundacional, prèvia d'un estat que volem diferent. Així és com emmarcava la conferència –titulada 'Demà és ara. Les polítiques culturals en un moment fundacional'– i com encara la nova etapa a la conselleria. "Els temps que ens toquen viure, brinden una oportunitat diferent per somiar un futur millor, ser crítics amb el present com a motor de canvi, exercir el compromís ciutadà. Ttenim oportunitat per fer net i de fer de la cultura una eina cap a la plenitud de l'existència humana".