Quim Bigas construeix 'Desplaçament variable' a partir de l'arxiu del Mercat de les Flors

BarcelonaEl coreògraf i ballarí Quim Bigas s'ha endinsat en l'arxiu del Mercat de les Flors per elaborar un espectacle a partir dels solos registrats. Després d'un període de recerca de més de tres mesos, Bigas va seleccionar 38 peces de l'arxiu que complien una sèrie de criteris prefixats per donar forma a una obra feta mitjançant els materials existents. "Vaig buscar solos sense objectes en escena ni escenografia, que estiguessin recollits a l'arxiu en format físic i que fossin creacions de figures perifèriques de la dansa. També vaig fer una selecció amb sensibilitat de gènere i buscant peces en què hi hagués un desplaçament a escena, un cos que viatja a través de l'espai", explica el coreògraf. El resultat és Desplaçament variable, que es podrà veure des de demà i fins diumenge al Mercat de les Flors.

A l'espectacle hi apareixen fragments d'obres de Susanne Linke –que va fer el primer solo del Mercat de les Flors–, La Ribot, Leja Jurisi, Sabina Holzer, Élida Dorta i Pijon Neji, entre altres artistes. "No hem pretès ser com ells, sinó narrar el que hem vist i reformular moviments", diu el coreògraf. Els solos s'entrellacen i se superposen a través de les interpretacions dels ballarins Soren Linding Urup, Aina Alegre i Sílvia Sant Funk. "M'interessava explorar la memòria a escena i la idea que no recordes exactament el que és, sinó les restes d'una cosa. El retorn al passat cada vegada és diferent", afegeix Bigas. D'entrada, les peces es desenvolupen en ordre cronològic i després "els ordres i els sentits comencen a alterar-se" i les peces "es comencen a deformar, van a llocs diferents".

El coreògraf porta a escena el paper dels arxius amb alguns objectes, com caixes i discos, que interaccionen amb els ballarins. "A l'arxiu s'esborra la idea d'autoria. Tots els artistes queden al mateix nivell, no hi ha relacions jeràrquiques", assenyala Bigas, que aprofita per explicar que el Mercat de les Flors no té arxiver des del 2012. "L'arxiu va quedar congelat el 2012. Té un aspecte de temps inacabat, de latència. Ara som al 2019 i, entre aquell any i ara, hi ha un buit", diu Bigas.