Quim Gutiérrez: «L’etiqueta que més m’horroritza és la de ‘guapifeo’»

L'actor barceloní estrena una pel·lícula al costat d'Aura Garrido i Verónica Echegui

Quim Gutiérrez es mira el guàrdia civil Bevilacqua amb certa distància i esperit racional. El personatge que interpreta al film La niebla y la doncella, d’Andrés Koppol, no és tan diferent d’ell mateix. Ambientat a La Gomera, la boira i la pulsió sexual amaren un thriller en què Gutiérrez apareix acompanyat d’Aura Garrido com a tinent Chamorro i de Verónica Echegui en la pell de la caporal Anglada.

Com et vas preparar el paper del detectiu Bevilacqua?

Soc despietat amb les adaptacions al cine de novel·les que m’han agradat. Sé que és molt difícil agradar a un lector que en la intimitat de la seva ment ja s’ha imaginat un personatge. Però el director tenia el permís de Lorenzo Silva per adaptar-la una mica. M’agradava bastant el que proposava l’Andrés i no vaig voler llegir la novel·la. Vam crear un personatge contingut, que és més de silencis que de paraules, i que té una part fosca encara que no la vegis.

Sí, és contingut i capaç de marcar distàncies amb les seves companyes. Fins i tot amb l’espectador.

La pel·lícula té uns quants temes totèmics, com la presència de la tensió sexual. Encara que s’hi folla molt poc, el sexe hi és molt present. Vila fa quatre anys que està divorciat, té una vida social i sexual molt pobra. Està centrat en la feina i té un sentiment de culpa perquè veu poc el seu fill. El detectiu s’enfronta a un cas en què hi ha una pulsió sexual com a fil conductor, en què a més a més hi ha una mare que ha perdut un fill i veu de primera mà com és aquest dolor... Són sentiments diversos que modifiquen el personatge.

Ets tan racional com Vila?

Jo estic bastant més ben equilibrat que ell, cada cop més! Tinc una part molt racional. Soc molt analític i els personatges els treballo molt de cap abans de deixar-me anar. Estic més bé del cap que la majoria dels meus personatges.

Si pensem en thrillers policíacs de Hollywood, sempre queda molt bé ser de la DEA o un SWAT. Com és interpretar un guàrdia civil?

En general, en les pel·lícules de policies sol passar que hi ha un poli tarat, amb traumes, alcohòlic i divorciat, que persegueix un altre tarat. Quan coneixes els cossos de la UCO (Unitat Central Operativa), que és un cos d’elit d’investigació, t’insisteixen en la seva normalitat, però són gent excepcional. Tenen un dels índexs de resolució de casos més alts d’Europa. I és un grup gairebé desconegut perquè la gent associa la Guàrdia Civil a altres coses! [Riu.] Són unes màquines; gent amb un nivell d’empatia poc comú, amb un nivell de diplomàcia molt precís... Em recorda molt més l’ambient d’investigació del film Spotlight que no el de polis i pistoles.

En els últims anys estàs fent molt de cinema. Tens previst tornar al món del teatre i de la televisió?

Amb el teatre hi tinc una relació no del tot fluida, tot i que el trobo molt enriquidor. Tinc un problema amb la dinàmica: m’encanta el moment dels assajos i durant el primer mes de representar una obra m’ho passo molt bé. Però a partir del mes i mig, que és quan la producció teatral comença a ser rendible, ja no puc més. Necessito estímuls variats, que és una mica el mateix que em passa amb les sèries. Destinar dos anys de la meva vida a fer el mateix em produeix una claustrofòbia terrible! Per això faig més cinema, perquè s’acosta més al que em funciona millor. Però tot depèn dels projectes, perquè si t’interessen surts de les teves comoditats.

Sovint se’t descriu als mitjans amb adjectius com seductor i atractiu . També es parla del teu físic i de com vas vestit. Et sents cosificat?

Em sento sempre molt ridícul quan em diuen aquestes coses, perquè ho trobo molt poc interessant! Soc conscient que són etiquetes que necessiten posar-te per poder donar titulars. Però em preocupa molt poc. Prefereixo que em diguin “el seductor de la comèdia” que no el “monstre dels thrillers ” o el “gracioset”. L’etiqueta que més m’horroritza de totes és la de guapifeo! [Riu.]

¿És difícil escapar-te d’aquestes dinàmiques si has fet publicitat?

Hi ha un mercat de cosmètica, de moda masculina, molt poc explotat. I jo també visc d’això, perquè faig moltes coses d’imatge que hi estan directament vinculades; és un peix que es mossega la cua. Sí que controlo i decideixo les coses en què participo. I ho faig a consciència. Per això quan em trec la samarreta és perquè hi estic d’acord. Intento que tota la publicitat en què participo tingui a veure amb les coses que m’interessen, com a estratègia sobretot. Cada cop més, amb els perfils socials -i els mal anomenats influencers, un terme que em posa la pell de gallina- s’aposta més per l’especialització. Tu t’has de centrar en un mercat en què et sentis còmode i que tingui a veure amb tu, i així et dones més credibilitat. He fet iogurts, cervesa i moda. M’agradaria pensar que tot són campanyes amb cara i ulls i ben fetes.

Has dit que voldries ser pare en un futur, però amb una “estructura no tradicional”. Quina és?

La meva professió m’obliga a optar per una estructura diferent de la que he tingut de petit. Els meus pares tenien professions, no m’agradaria dir normals, però més habituals pel que fa a horaris. La meva estructura familiar, quan en tingui, si en tinc, haurà de ser més flexible.