Quin sentit tenen encara les avantguardes?

BarcelonaFa tot just un segle, el Cabaret Voltaire de Zuric obria les portes amb la intenció de difondre els missatges subversius, crítics i antibel·licistes d’un dels primers moviments d’avantguarda artístics i literaris, el dadaisme. Entre els seus artífexs hi havia Tristan Tzara i Hugo Ball, i els missatges contra la tradició, extravagants i lúdics es van escampar ràpidament per ciutats com Berlín, Nova York i París, i van influir posteriorment en el surrealisme i el situacionisme heretant -amb matisos- l’herència del cubisme i el futurisme.

“La poca-solta, o poc sentit, de Dadà dinamita el pedestal de la Deessa Raó que acompanya al Parnàs el Déu Sentit”, diu Ester Xargay citant Carles Hac Mor, organitzadora d’un antihomenatge multitudinari al poeta el diumenge 8 de maig a les 19 h, al Verger del Museu Frederic Marès de Barcelona. “L’actitud de Dadà és tan immortal com Déu -continua-. Avui, voler ser dadaista, o avantguardista, equival a fer el ridícul més vergonyós, però l’actitud nihilista, humorista i tràgica, de Dadà és i serà vigent. Ho ha estat i ho serà, si bé únicament a estones, car les revoltes nihilistes són efímeres, a fi de no solidificar-se o institucionalitzar-se”.

Una seixantena de poetes recitaran textos d’un dels noms de les avantguardes catalanes contemporànies durant el festival Barcelona Poesia, que programa 25 recitals des d’avui fins al 10 de maig. “El valor principal de les avantguardes és la llibertat, la de fer o no fer, la del fracassart, que deia Hac Mor, d’experimentar sense haver de crear cap mena de producte espectacular, sinó que les expectatives afloren en el que la mateixa recerca implica, de manera que tots els intents, fallits o no, van conformant el llenguatge de cada autor o artista -explica Xargay-. Són les alliberadores idees i actituds, artístiques, literàries, musicals i un reguitzell d’etcèteres, que Dadà va fusionar, ben subversivament, i que ens alliberen també de les imposicions de la moral de l’èxit i benpensant”.

L’esperit de recerca constant

Un dels primers actes de Barcelona Poesia serà Cos a cos, en què Carme Callol, Pepa López i Biel Mesquida recitaran fragments del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull, les Perles de Jacint Verdaguer i el Llibre d’Amic de Joan Vinyoli acompanyat de cançons tradicionals (Verger del Museu Frederic Marès, avui a les 20.30 h). “Tota la meva obra sempre ha tingut la feina de recerca, d’explosió i vulnerabilitat de les avantguardes -diu Mesquida-. He volgut excavar i aprofundir, fugir de l’estultícia i de la necrofília de la lletra morta, crear espais i lletres epifàniques que donin noves visions, cels i terres. Intento que la meva sigui una lletra ressuscitadora, i això crec que té una benzina de les avantguardes, de l’esperit de fugir d’allò fet, vist, conegut i usat. En definitiva, mort”. A Mesquida no li agraden les etiquetes, i més enllà de grups i tendències valora les subjectivitats que els integren: “Hi ha dadaisme en Duchamp, però també en Joan Brossa, J.V. Foix i Joan Miró. Fins i tot Lautréamont és dadaista!”

Oriol Rigau, Elisabeth Roma i Martí Sales presenten I cremo tot en cant a l’església de Sant Pau del Camp demà a les 21 h. “Es tracta d’una missa lliure, una comunió laica entre textos que van a la font del creure i música contemporània per a flauta i guitarra -explica Sales-. L’esperit temerari, d’explorador que no tem l’abisme que s’obre als seus peus, és el que agermana misticisme i avantguarda”. Per a Sales, autor de Principi d’incertesa (Males Herbes, 2015), les avantguardes han sigut fonamentals. “J.V. Foix i Joan Brossa són autors meus de capçalera, com també Max Jacob, gràcies a la traducció d’Enric Casasses, Juan Eduardo Cirlot, Oliverio Girondo o César Vallejo -diu-. Són un doll de genialitat: la seva recerca constant omple de sorpreses la seva obra. Són l’antítesi de l’autor acomodatici. Mai no es van aturar”.

El silenci de l’avantguarda

Miquel de Palol, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona el 2015, participarà al recital Poesia i veritat acompanyat d’Hèctor Bofill, Míriam Cano i Pau Vadell (Verger del Museu Frederic Marès, el 7 de maig, a les 19 h). “Recitaré quatre o cinc poemes llargs de llibres com Nocturns, Aire amb cel de fons, Igur Neblí i algun inèdit -avança Palol-. El que tenen en comú és un cert to de balada perquè hi ha elements cíclics repetitius”.

Palol reconeix que en els seus primers llibres de poemes hi ha intents avantguardistes perquè encara “buscava” la seva veu. “Actualment dir avantguarda ja no té el significat que tenia durant els inicis, en si mateix ja és un estil -comenta-. Pots recórrer-hi com a model, de la mateixa manera que pots acudir al barroc o al neoclassicisme”. Per a Palol, “el problema de la recerca de les avantguardes és que aboca al silenci”. I afegeix: “L’esperit de la postmodernitat és una mica aquest, sabem que no ens ho creiem però des de l’escepticisme i l’esperit crític ho podem tornar a fer. Podem tornar a escriure com abans de Proust i Freud perquè revisitem els models des de l’eclecticisme”.

Rodolfo Häsler, Josep Piera i Mireia Vidal-Conte acompanyaran Maria Josep Escrivà diumenge a Els accents de la poesia (Verger del Museu Frederic Marès, el 8 de maig, a les 18 h). “M’interessa l’actitud de rupturisme total de les avantguardes amb el sistema establert, artístic, ideològic, intel·lectual -explica Escrivà, que ha publicat recentment Serena barca (Edicions del Buc)-. El culte a la llibertat, de les avantguardes i del dadaisme en particular, m’interessa més que no tant les realitzacions artístiques en elles mateixes”.

Maria Josep Escrivà reconeix que, més enllà de la “curiositat” que li desperten, les propostes avantguardistes a ella no la “marquen poèticament”. La seva obra es troba més a prop de “la poesia reflexiva, de pensament i del treball de contenció del llenguatge poètic”.

Deu grans recitals del festival de poesia de Barcelona

Ievtuixenko i Margarit

5 de maig, 19.30 h. Auditori de la Pedrera

L’any 1992, el poeta rus Ievgueni Ievtuixenko i el català Joan Margarit van recitar junts per primer cop. Ara hi tornen. Les seves obres -premiades i consolidades- continuen tenint una gran difusió entre el gran públic.

Herois aquesta nit

6 de maig, 22 h. Institut d'Estudis Catalans

El cantautor Nacho Vegas compartirà escenari amb els poetes David Castillo, José Luis Piquero i Eva Vaz. El títol del recital, Herois aquesta nit, és un homenatge al músic David Bowie, mort al gener: tots quatre autors llegiran textos que mostren la vinculació de les seves obres amb la música que sovint els ha inspirat. Serà una sessió d’introspecció a través de poemes sovint contundents.

25 anys sense Montserrat Roig

7 de maig, 20 h. Recinte modernista de Sant Pau (Sala Cambó)

Pilar Aymerich, Montse Guallar, Marta Pessarrodona i Ignasi Riera recordaran la novel·lista i periodista Montserrat Roig, morta el 1991 als 45 anys. Al final de l’acte es projectarà un vídeo inèdit.

Poesia satírica

8 de maig, 12 h. Verger del Museu Frederic Marès

Josep Pedrals ha recitat la seva poesia arreu del món i ha publicat llibres com El furgatori o El romanço d’Anna Tirant. El barceloní confrontarà el seu talent amb el poeta de Palma Miquel Àngel Joan, Llovonoy, un doll d’ironia que vol deixar en evidència les vergonyes de l’avarícia i el malbaratament amb enginy i elegància. L’única arma que els autors podran treure durant el combat serà el sentit de l’humor.

J.L. Peixoto i F. Pinto de Amaral

10 de maig, 19 h. Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

Un dels actes més singulars de l’edició d’enguany de Barcelona Poesia és la visita de dos autors portuguesos a la Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda. El primer és José Luis Peixoto, escriptor i poeta -del qual es pot llegir en català la novel·la Te’m morires (El Gall)-. El segon, Fernando Pinto do Amaral, autor de volums com A escada de Jacob i Paliativos. Tots dos conversaran amb el professor Jordi Cerdà.

Homenatge a Anna Dodas

6 de maig, 19 h. Verger del Museu Frederic Marès

L’agost del 1986, la poeta de 23 anys Anna Dodas era assassinada a prop de Montpeller. David Caño, Pau Gener, Núria Martínez-Vernis, Blanca Llum Vidal i Ramon Farrés en llegiran els versos trenta anys després dels fets.

Veus personals

7 de maig, 18 h. Verger del Museu Frederic Marès

Una de les novetats del festival Barcelona Poesia és que almenys al Verger del Museu Frederic Marès, on tindran lloc bona part dels actes, es podran comprar els llibres dels poetes que hi reciten. A Veus personals hi participaran Tomàs Arias, Montserrat Costas, Jordi Llavina i Antònia Vicens, premi Nacional de Cultura 2016. S’aproximen a la poesia des de punts de vista molt diferents.

El nus la flor

7 de maig, 22 h. Institut d'Estudis Catalans

Enric Casasses presenta el recull de poemes inèdits El nus la flor acompanyat pel piano de Daniel Ariño i la veu de Maria Mauri. El cicle de composicions transita entre l’intimisme, la reflexió, l’humor i la passió.

Maleïts poetes

9 de maig, 20 h. Centre cívic Casa Golferichs

Sílvia Bel s’ha aproximat a alguns dels poetes maleïts de la història de la literatura en diversos recitals, acompanyada pel piano de Carles Beltran i la veu de Llúcia Vives. En el trajecte extrem que plantejarà al centre cívic Casa Golferichs ressonaran versos de Charles Baudelaire, Pier Paolo Pasolini, Miquel Bauçà, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Andreu Vidal, Nicanor Parra, Sylvia Plath i Joan Vinyoli.

Festival Internacional de Poesia

10 de maig, 21 h. Palau de la Música

Mireia Calafell obrirà una lectura dedicada a poetes de països i cultures perseguides, entre els quals hi ha Mohsen Emadi, Joumana Haddad, Violet Grigoryan i Easterine Kire. L’acte el tancarà el veterà Francisco Brines.