Els nous contes de Bernhard Schlink estan agrupats sota el títol de Mentides d'estiu , cosa que dóna a tot plegat una pàtina d'ironia. Si es tracta d'unes mentides estacionals, que vénen amb la calor i marxen quan els arbres es despullen, tampoc no poden ser unes mentides gaire greus.
Potser ho podríem preguntar a la noia que ens dóna l'esquena. És la model del quadre Nu reposant sobre coixí , d'August Macke, nom clau de l'expressionisme alemany, tot i la seva curta trajectòria (la Primera Guerra Mundial li va truncar la vida als 27 anys). El jove Macke va pintar aquest oli el 1911, pocs mesos abans de conèixer Robert Delaunay, en una trobada que seria epifànica per a ell: des d'aleshores abraçaria un estil més proper al cubisme, en sintonia amb les noves avantguardes que s'estenien arreu d'Europa. Però de moment tenim encara una figura pintada de manera prou naturalista. I que té una posa fascinant. ¿Què és el que sosté amb les mans i mira amb tant interès aparent? ¿O potser està compungida i el que fa és eixugar llàgrimes (o senzillament deixar-les rajar, galta i panxa avall)?
La imatge -escollida pel mateix autor i ja present en l'edició alemanya original del llibre- és prou ambigua perquè funcioni en qualsevol dels set relats de què consta el volum. Té una certa qualitat cinematogràfica (si bé més espessa, com correspon a un autor europeu) que lliga bé aquests contes.
