Rafael Moneo rep el Premio Nacional d'arquitectura

MadridRafael Moneo (Tudela, 1937) ha sigut reconegut aquest divendres amb el Premio Nacional d'arquitectura per la qualitat de les seves obres, reconegudes internacionalment, per la seva contribució al pensament arquitectònic i per la seva tasca com a professor a Espanya i en diverses universitats internacionals. Entre les seves obres més destacades hi ha el Museu d'art romà de Mèrida, l'ampliació del Museu del Prado, l'edifici Bankinter, a Madrid; la Fundació Pilar i Joan Miró, l'Illa Diagonal i l'Auditori, a Barcelona; la catedral de Los Angeles, el museu de la Universitat de Navarra, el laboratori de ciències i enginyeries de la Universitat de Harvard, un centre de neurologia i psicologia de la Universitat de Princeton, la biblioteca de la Universitat de Deusto i la els laboratoris de Novartis a Basilea. Entre els seus assaigs hi ha 'Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos i 'Apuntes sobre 21 obras'.

Rafael Moneo, l'únic arquitecte espanyol reconegut amb el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes, es va formar a l'Escola d'arquitectura de Madrid i es va titular el 1961. El 1970 va obtenir la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'arquitectura de Barcelona, càrrec que va mantenir fins el 1985, moment en què va ser nomenat president de l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard. Aquest segon càrrec el va mantenir fins l'any 1990.

La candidatura de Rafael Moneo al premi la va presentar la revista 'Arquitectura Viva'. El guardó el concedeix el ministeri de Foment i està dotat amb 60.000 euros i el jurat va estar format pels arquitectes Juan Navarro Baldeweg (Premio Nacional d'arquitectura el 2014), Lluís Clotet (Premio Nacional de Arquitectura d'arquitectura el 2010), Jordi Bonet i Armengol, Ángela García de Paredes Falla i Rafael de La-Hoz Castanys i el teòric Simón Marchán Fiz. L'últim any en què es va donar el guardó va ser el 2010.