ART

“Raimundus” i el frontal pintat a Lleida que va acabar a Baltimore

Investigadors de la UAB n’han resseguit la pista gràcies a la firma

Que era il·legible. Sempre s’havia considerat que el frontal d’altar romànic que es conserva al Walters Art Museum de Baltimore era il·legible, i per tant era difícil descobrir-ne l’atribució i gairebé impossible trobar el lloc d’origen. L’historiador i hispanista nord-americà Walter W.S. Cook, gran expert en pintura sobre fusta a Catalunya, havia tirat la tovallola amb aquesta peça. Això encara va motivar més els dos investigadors de la UAB que han aconseguit atribuir-la, datar-la i resseguir-ne totes les vicissituds des que va ser estucada el 1250-1251 per a la parròquia de Sant Martí de Lleida.

Un cop revelat, avui és fàcil veure que al marge inferior de l’antependi (com es coneix tècnicament el frontal de fusta que decora l’altar) hi ha una inscripció en llatí: “Fecit me magister Raimundus” (M’ha fet el pintor Ramon). El catedràtic de paleografia, codicologia i diplomàtica de la UAB Jesús Alturo i la bibliotecària i doctorant Tània Alaix expliquen a l’ARA que han aconseguit desxifrar la frase gràcies a la seva particular aproximació a l’art romànic: “La metodologia és interdisciplinària. Nosaltres venim del món de la filologia llatina i la paleografia, venim del món dels textos, i aquest bagatge ens ha donat bons resultats”, diu Alaix. Anteriorment ja havien aconseguit completar la inscripció del baldaquí de Ribes i també de l’antependi de Sant Joan de les Abadesses.

Catalunya té la col·lecció més extensa i rica d’antependis del romànic; se’n conserven 66 a Catalunya i 10 es poden trobar escampats pel món. La peça que es pot veure a Baltimore ja se sabia que era d’origen català però mai s’havia precisat del tot de quina parròquia procedia. Es tracta d’un estucat, una tècnica més elaborada que la pintura sobre fusta, i les peces d’aquesta família venen de Lleida. Quan van descobrir el nom de Ramon, el pintor, van començar a estirar el fil com en una investigació detectivesca. Van trobar un document del 1261 al monestir santjoanista de Santa Maria d’Alguaire on hi signava com a testimoni de donació un Raimundus pintor. “És lògic pensar que són la mateixa persona. A mitjan segle XIII és quan s’està acabant la Seu Vella de Lleida i això comportava una efervescència d’artistes a la ciutat. I aquests artistes devien treballar a la catedral però aprofitaven per fer altres feines”, diu Alturo.

L’antependi és del grup dels hagiogràfics. La vida que explica és la de Sant Martí de Tours, de manera que és lògic pensar que fos destinat a una parròquia consagrada a aquest sant, com és el cas de l’església de Sant Martí, que és de la mateixa època i és l’única del romànic que es conserva a Lleida. A més, el catedràtic, en la seva interpretació iconològica, destaca la profunditat teològica de la peça: l’ideòleg “havia de ser una persona molt culta”.

Però com va anar a parar a Baltimore? “Durant la Guerra dels Segadors Lleida va rebre l’ajuda del rei de França per anar contra el rei d’Espanya, i part de la tropa francesa va utilitzar l’església com a caserna”. El temple va deixar de tenir culte. “Els francesos, que van cometre actes de profanació i van robar peces en altres esglésies, també s’haurien emportat l’antependi, que apareix el 1913 a París”, explica Alturo. Tres segles després és propietat del pintor i crític d’art Roger Fry, que el ven en unes galeries de Londres, on el compra el col·leccionista nord-americà Henry Walters, que la llega al museu que porta el seu nom a Baltimore”. El mateix museu que publicarà ara la tesi d’Arturo i Alaix que ahir van presentar a Lleida.