ART

Ramon Casas un pintor que encara cotitza

La versatilitat i l’encant de la seva obra el manté viu al mercat internacional però sobretot al local

El més fastuós de l’Any Ramon Casas potser no s’ha produït ni en les exposicions ni en els actes commemoratius, sinó al mercat de l’art. La galeria Gothsland n’exposa dues obres que, si es venen, superaran el rècord del pintor a les subhastes. Mentre que la casa barcelonina Balclis va adjudicar Dona amb mantellina per 395.100 euros l’any 2005 -segons dades de la consultora Artprice-, ara Gothsland té a la venda La cotxera per un preu que podria arribar al mig milió d’euros i encara el superaria Cosint. Dona amb vestit vermell, que pot assolir els 600.000 euros.

Una de les raons que poden justificar el preu tan elevat de Cosint és que al llarg de les últimes dècades s’ha pogut veure en nombroses exposicions i apareix en una extensa bibliografia. “Representa el moment en què comença a alliberar-se dels academicismes”, afirma Gabriel Pinós, el director de la galeria. El públic va poder veure La cotxera per última vegada a Catalunya l’any 1982 a la Sala Parés dins l’exposició organitzada per commemorar el 50è aniversari de la mort del pintor. Gabriel Pinós no en revela el preu, però sí que és públic que Sotheby’s de Londres el va treure a la venda sense èxit l’any 2013 amb unes estimacions situades als 417.000 euros. Aquesta pintura també és plena de curiositats: “Sembla la fusió de Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem amb Ramon Casas i Pere Romeu en un automòbil. D’una banda, hi ha els personatges rurals, les dues autoritats, el mossèn i el mosso d’esquadra; de l’altra, el progrés, representat pel cotxe. I aquest és l’únic mosso d’esquadra que hi ha en l’obra de Casas”, explica Pinós.

A més, Ramon Casas tornarà a ser un dels protagonistes de les subhastes que Balclis celebrarà els dies 20 i 21 de desembre amb Una jove amb un mantó de Manila, que té un preu de sortida de 100.000 euros. “Quan hi ha una efemèride es refresca la memòria de l’artista, però Ramon Casas és un dels pocs artistes del Modernisme que no ha passat de moda en cap moment”, afirma Enric Carranco, el responsable de pintura de Balclis. “La seva demanda sempre ha sigut molt elevada -afegeix-. Els llibres de Josep Francesc Ràfols van fer molt per la memòria del Modernisme, i aquest reconeixement institucional i dels mitjans està clarament relacionat amb la demanda i la cotització”. En el cas del rècord que va fer Dona amb mantellina, el preu final gairebé va doblar el preu de sortida, 210.000 euros. La directora de Sotheby’s a Espanya, Aurora Zubillaga, coincideix amb la importància de les efemèrides, però la lliga a l’organització de grans exposicions: “Per descomptat, els aniversaris poden potenciar la venda d’obres rellevants. I les exposicions ofereixen una plataforma més destacada a l’obra de l’artista”.

L’obra de Ramon Casas també ha aconseguit preus destacats en subhastes madrilenyes. “Independentment de l’efemèride, Ramon Casas sempre tindrà un mercat important. És un pintor que supera l’àmbit local i aconsegueix preus elevats a les subhastes internacionals”, afirma Consuelo Durán, directora de Durán Arte y Subastas, que el 2004 va vendre l’oli El bany per 325.000 euros. Per a Gabriel Pinós, l’impacte de l’Any Ramon Casas en el mercat s’ha fet notar més entre els professionals que el públic: “Hi hagut més interès entre els galeristes que entre els col·leccionistes”.

L’èxit de Ramon Casas al mercat també s’ha prolongat al llarg de les dècades. “El seus temes no tenen una connotació de denúncia social ni tampoc política, i són atemporals. És un artista que pot agradar a tothom, és molt comercial”, subratlla Carranco. Segons aquest especialista, Casas també es manté vigent perquè no es va consagrar a un sol tema, com haurien pogut ser els toros o les manolas, que haurien passat de moda al segle XXI. Segons Gabriel Pinós, és un pintor molt estimat per les generacions més madures que també connecta amb els col·leccionistes més joves: “El seu caràcter viatger lliga molt amb les inquietuds dels joves. Pel que fa als seus cartells, són totalment vigents, perquè van assentar les bases de la publicitat moderna. Són anuncis senzills, amb aquesta estètica que beu del japonisme, i el missatge és contundent. Si els haguessin fet avui, ens semblarien corrents”.

Les vendes de Casas a l’estranger

Malgrat que no tenen la popularitat ni la cotització milionària de Joaquín Sorolla, les obres de Ramon Casas, i sobretot les de Santiago Rusiñol, han sortit a la venda a Londres i Nova York. Així i tot, Enric Carranco es mostra escèptic que els dos artistes hagin quallat internacionalment. “Crec que en el 90% dels casos, la peça comprada a Londres és adquirida per un col·leccionista espanyol i torna a Catalunya”.

“De Casas, el que crec que pot ser més interessant per al col·leccionisme internacional són els nus de la primera època”, explica Aurora Zubillaga. L’obra més cara de Casas venuda a Londres és un magnífic retrat de Júlia que Sotheby’s va adjudicar per 352.000 euros el novembre del 2002. Però aquesta xifra està molt per sota dels 840.000 euros que la pintura de Rusiñol Jardí de muntanya, Sa Coma IV va aconseguir a la mateixa casa el 2006. Una de les raons d’aquesta superioritat és el tema de la seva obra. “L’obra de Rusiñol apareix a les subhastes internacionals més sovint, i els seus temes, els paisatges o els temes parisencs, sempre són més fàcils de col·leccionar. Gran part de l’obra de Casas són retrats, que és un gènere menys comercial”, conclou Zubillaga.

Les obres més cares de Ramon Casas

L’obra estrella de l’exposició de la galeria Gothsland, Cosint. Dona amb vestit vermell (que costa 600.000 euros), reuneix dos trets destacats de la trajectòria de Ramon Casas. El fet que la protagonista sigui la seva germana Elisa recorda la forta relació que el pintor va tenir amb els diferents membres de la seva família, als quals sovint va fer servir de models. L’altre és el seu talent per al retrat. “És el camp de l’obra de Casas més llaminer per als col·leccionistes”, diu Gabriel Pinós.

En lloc de fer posar la seva germana, en aquesta ocasió el pintor la va immortalitzar mentre cosia al pati del domicili familiar, al número 11 del carrer Nou de Sant Francesc. La influència naturalista d’aquesta pintura s’aprecia fins i tot en els petits detalls, ja que es pot observar que Elisa ja portava l’anell de promesa.

Els arxius familiars han sigut molt útils a l’hora de descobrir nous detalls de La cotxera, valorada en uns 500.000 euros(a la imatge superior). S’ha pogut saber que el lloc representat en aquesta pintura és la cotxera de Moià gràcies a una foto realitzada pel mateix pintor per fer-la servir com a model. L’activitat de Casas amb l’automòbil que apareix al quadre, un Delaunay-Belleville, va ser frenètica. Moià era una de les parades de camí a Sant Benet de Bages, on la família tenia fàbrica i segona residència.

Més continguts de